fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

gobanilla

1. Trobem algunes variacions per a este mot (gobanilla, govanilla, gomanilla, gomanella, govanella [dgfpastor], gobanella [dcvb]) que denomina la monyica (o l'avantbraç, segons altres versions). L'Atles lingüístic del domini català localitza les versions següents:

   • goβaneʎ:a: Vilafranca del Maestrat, Atzeneta del Maestrat
   • goβaniʎa: Casinos
   • gomaniʎa: Vilamarxant, Torís, la Font de la Figuera

   Segons indica Martí Mestre (veg. Estudis de llengua i literatura catalanes LIII), seguint Coromines, el mot prové de munyó:

   També hi ha desnasalització de la nasal inicial en *mononella (derivat de munyó) > *bomanella, d'on go(v)anella [...]

   La gobanilla també apareix en castellà d'Aragó a Granada. Tal com assenyala Colón (veg. Lexicografia, lèxic i crítica textual):

   Aquest valencià antic escaliar no és pas un aragonesisme jurídic, sinó un terme aborigen; és prolongació d'una àrea aragonesa, i es troba en la mateixa relació amb terres del domini espanyol com ho estan, v. gr., les paraules vaso 'rusc d'abelles', gassó 'gespa', gobanella 'munyeca de la mà', esvarar 'relliscar'. És aquest un dels fenòmens que mostren una continuïtat de certs lexemes valencians que ultrapassen les fronteres del domini català per trobar correspondència etimològica en àmbits aragonesos i novocastellans.

   A més, trobem govanilla en la traducció castellana (1684; veg. Google llibres) del Tesaurus puerilis d'Onofre Pou.

   Adolf Fuertes ens informa (04.06.2013) que al seu Sogorb natal la forma habitual és gomanilla.

2. Gimeno Betí (veg. De lexicografia valenciana:...) comenta que ja no es documenta a Forcall, però resulta que en el programa televisiu Trau La Llengua (capítol 18, 13.11.2011, als 11'15''), la fornera Montse Pascual de Forcall va previndre el presentador d'una possible cremada aixina:

   — ¡Para compte de cremar-te la gobanilla!