Diu Aureli (Càlig) que les cagarrutes dels tords es diuen fressa (veg.excrements). Cèsar Mateu comenta (octubre 2003) que a l'Alcalatén «és la merda que deixen els animals i que, ben bé, pot servir per a seguir-los el rastre. Així, si veus la fressa de la rabosa sabràs que ha passat pel teu bancal (pel camí, etc.)». Segons Víctor Ripoll (revista El Temps), Coromines fa referència a una nota de Fabra que diu: «"fressa f., senyals que una bèstia deixa del seu pas i que permet de seguir-li el rastre: vam veure la fressa d'un conill"».