fitxes
Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
fred
«A Oliva, quan em criaren a mi, la majoria de la gent deia "la fred", com a l'Empordà. A mi sempre m'ha fet gràcia coincidir en això amb Josep Pla. No ho arreplega cap diccionari, perquè a ningú li ha importat mai una merda (amb perdó) com parlem a Oliva, però era així, igual que manteníem el sentit de 'brisa' o 'vent' per a oratge, diferenciàvem estrictament el sentit de "la" mar (l'aigua) i "el" mar (el terreny de la platja on viu la gent), entre moltes altres peculiaritats, de les quals prompte ja no se'n recordarà ningú. A hores d'ara, queda molt poca gent que a Oliva diga "la fred", però com que ara quasi tothom diu també "el calor", aquest canvi no indica precisament un avanç cap a la correcció.»
«De la nota d'Enric Sòria que publiques, entre altres coses que m'han cridat l'atenció, hi ha la diferència que diu que feien a Oliva entre "el mar" i "la mar". Això em du el record que, de xiquet, a la Vall, mai no vaig sentir dir "el mar", tothom deia "la mar" per a referir-se a la massa d'aigua o a les seues proximitats. Però d'això darrer, incloent-hi els camps pròxims a la mar fins a bastant terra endins, la gent en deiem més aviat "la marina".»Li he confirmat que eixe ús de «la mar» era encara l'habitual per a mi (contra «el mar» en espanyol). I que la Marina és una partida de la Vall, que supose que els més joves no deuen recordar, ja que allà no hi havia tants tarongers no fa tants anys (el "tants" és molt relatiu, em comenta Eduard Verger).
