fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

forra

1. Segons el gdlc:

   f Tofa, espessor, dit especialment dels cabells.

2. Trobe el mot en El Volga desemboca al mar Caspi de Borís Pilniak, traducció d'Andreu Nin (1931):

   [...] i guaità severament per l'escletxa formada entre les ulleres i la forra de les celles.

   Segons el diccionari, el mot es documenta en 1917 (i prové del verb forrar). No sé si era usual per a Nin i per això el féu servir. Per a mi no ho és gens, però he vist que hi ha més autors que en fan ús. No sembla, però, un mot habitual. Amb tot, Joan Rebagliato i Nadal (12.04.2010) ens envia el comentari següent:

   Avui m’ha fet gràcia que parlessis de forra, perquè per a mi, justament, és una paraula usual: jo no la coneixia (sóc originari de Barcelona) però, des que visc a Calella (al Maresme, a 50 km de Barcelona costa amunt) l’he sentida molt sovint a la família de la meva dona. Sempre referida als cabells: «On vas amb aquesta forra?», «Amb la forra que té no hi veu», «Li hauríem de tallar cabells, que té una bona forra», etc. [...] Confirmo, doncs, que no és una paraula únicament de diccionaris i literària, com podria semblar, almenys a l’àrea del Principat.

3. Hi ha un altre forra més antic que té una altra història, ja que prové de l'àrab i és un terme que apareix en els documents juridicoadministratius antics formant un binomi de sinònims (veg. M. À, Diéguez Seguí), forra i quítia, equivalent a franc i lliure o franc i quiti.