Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

forniller -ra*

  1. A la Ribera Alta anomenaven així les persones que s'encarregaven de recollir la fornilla dels camps, és a dir, coscolls, matolls... i després ho duien amb carros cap a Manises, per a cremar-ho a les fàbriques de ceràmica (Zèfir-Carme Navarro, 22.02.2002).

  2. Quant a fornilla, mot que no apareix en els diccionaris habituals (10.04.2010), M. À. Diéguez Seguí el documenta en el Llibre de cort de justícia de València (veg. Google Llibres) i precisa que es tracta de llenya per als forns.

  3. Josep Lozano (05.09.2011) em comenta que a Alginet, la fornilla es dia botxa (pronúncia: bóʧa), i que «els de la botxa» eren els de Llombai, Alfarb i Catadau, que és d'on venien els qui la duien per al forn del seu avi matern. També em comenta que els d'Alginet solien anar a ballar «a la Botxa», és a dir, a Llombai.

    També relacionat segurament amb l'ús d'eixa mateixa matèria (matollar), l'aldt documenta al nord del País Valencià (Torredarques, Herbers, la Mata, la Pobla de Benifassà, Rossell, Xert i la Sénia) botxa (bóʧa) com a 'escombra de l'era'.