fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

ferrabràs

1. Segons el DCVB (i el company Vicent Sanchis [maig 2006], que coneix el mot de Rafelguaraf, tot i que més amb el valor de 'forçut'):

   ferrabràs Home o noi dolent, terrible, que fa malifetes o destroça moltes coses (Val., Al.).
   Etim.: de Fierabras, nom d'un gegant llegendari molt anomenat en les novel·les cavalleresques del cicle carolingi.

2. Tenint en compte l'etimologia i l'extensió territorial que li dóna el DCVB, no crec que la cosa siga molt antiga. De fet, no apareix en els PDL-IEC, DVAL, SALT, ni el recullen Joaquim Martí Mestre en el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX) (PUV, 2005) ni COLOMINA. Curiosament, sí que apareix en el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià de l'AVL [en línia: Multicerca, ítem 4.1]:

   ferrabràs; ferrabrassos m.

   Potser més avant podrem trobar l'obra de teatre o l'auca que va originar l'adaptació del mot.
3. Abelard Saragossà (13.05.2006) ens fa arribar una dada sobre la vitalitat del mot:

   La paraula Ferrabràs existix com a malnom en Silla. La filla de Ferrabràs (home que va morir fa uns quants anys) és de les primeres que va començar a fer classes en valencià.

   I Francesc Xavier Llorca Ibi (maig 2006) ens indica que el mot és viu a Oliva i Benidorm, amb el mateix sentit que li donen a Carcaixent i Rafelguaraf (Vicent Sanchis i la meua família, maig 2006), coincident amb el que diu el DCVB. En el mateix sentit es pronuncia Francesc Sala (Sant Joan d'Alacant, 29.05.2006 dl.), «dirigit sobretot a un xiquet».
4. Albert Rossich, atés l'interés que ha despertat el terme, ens ha aportat la informació següent (06.06.2006):

   El mot prové de Fierabràs, un gegant pagà de les novel·les i sobretot els romanços de tema carolingi. Segons la llegenda, va ser derrotat per Rotllà (o Rotllan) i es va convertir al cristianisme. El personatge ja apareix a la crònica medieval de Turpí amb el nom de Ferragús. Com a personatge habitual dels romanços de tema carolingi, que tothom coneixia, era, doncs, un nom familiar per a tothom a la fi de l'edat mitjana i durant tota l'edat moderna. Com sol passar en aquests casos, no sempre coincideixen els detalls del personatge en els diversos romanços, però sempre apareix com un gegant forçut.

   El poeta Josep Blanch de Tarragona (mitjan segle XVII) té un poema satíric contra un personatge (Josep Barceló, dit Betzola) al qual anomena Fierabràs. Comença: "D'Eivissa va venir don Fierabràs / a empestar de nostra olla lo vernís, / puix nos portà més ronya en son tapís [='pell'] / que figures no fan a un drap d'Arràs [...]"