fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

feda

1. Fa poc trobàvem el mot belleu en la revista Presència en boca de Jordi Barre. Arran d'això, Joan-Carles Martí i Casanova ens indicà que este mot (i alguns altres) és un occitanisme. Un altre suposat occitanisme recollit en els diccionaris és feda, però diem «suposat» perquè el gdlc (i el dcvb) el fan venir directament del llatí:

   [1128; del ll. fetus, -a, -um 'prenys, fecund']

   f dial Ovella fecundada.

   D'altra banda, el diec2 li dóna una accepció més (la segona) més que el gdlc:

   [diec2] feda
   1 f. [AGR] Ovella fecundada.
   2 f. [LC] [ZOA] [AGR] Ovella 1 .

   Curiosament, en el diec1 només hi havia l'accepció segona (la que no apareix en el gdlc). El dcvb també recull només l'accepció 'ovella fecundada', però hi ha diversos autors que li donen el valor més general 'ovella'. Cal assenyalar que segons este diccionari feda també és:

   Compassió, entranyes (Menorca); cast. entrañas. «Pegar sense feda»; «No tenir feda»: no tenir pietat en castigar o pegar a qualcú (Ciutadella).