fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

farragós -osa

1. Apareix este adjectiu en català en el GD62:

   farragós -osa adj. Feixuc, enrevessat. Un text farragós.

2. No el recullen els diccionaris habituals (ni el DCVB; però sí el Salt 2.0); el DCOROM sí que el considera (s. v. farro):

   En farrago i farrigo-farrago, tenim el resultat de la congluència dels sentits i forma de farro i ll. farrāgo (que en llatí era derivat d'aquell, i participava del seu significat i matís), i farragós (que em sembla s'excedeixen els puristes en excloure'l de l'ús admissible).²

   ---

   2. El que és un barbarisme acastellanat és fàrrec que va posar algú en circulació; d'altres han dit en català un fàrrago (no solament en el maestr.), el Dfa. almenys ha inclòs farrigo-farrago que és innovació catalana feta damunt el llatinisme popularitzat fàrrago, i d'aquest sortia naturalment (i popularment) farragós. [...]

3. Apareix només en dos ocasions en el PDL-IEC: Francesc Maspons i Anglasell, Nostre dret familiar segons els autors clássichs Fontanella, Cáncer, Comes, Mieres, Ferrer, etc. (1899) i Agustí Esclasans, Teoria dels ritmes (1952).
4. Resulta curiós, doncs, que havent-hi costum tan general de no utilitzar l'adjectiu —encara que fóra ben català—, aparega en el GD62, que és un diccionari que «en comptes de privilegiar les rareses de l'idioma i els termes obsolets, que no tenen cap incidència en la comunicació quotidiana, reuneix els termes més usuals i necessaris d'avui». En este sentit, les entrades corresponents del Diccionari 62 doble. Català-castellà i castellà-català resulten una curiositat perquè no semblen concordar massa:

   (cat-cas) farragós, -osa adj enrevesado, difícil, pesado, molesto. Un text farragós, un texto enrevesado.

   ---

   (cas-cat) farragoso, -sa adj confús, -usa.

   En català hi ha enrevessat, difícil, pesat i molest, però res d'això sembla que siga farragoso en les entrades corresponents. En canvi, l'espanyol farragoso només vol dir confús? En fi, coses dels diccionaris.

   Amb tot, pel que fa al grau d'ús de l'adjectiu en català, he d'assenyalar que he descobert que farragós apareixia en el GD62 perquè he buscat el mot després de sentir-li'l dir a un periodista de TV3 (no recorde si era en un programa d'esports, 22.05.2006). A les Corts tampoc es pot dir que els diputats l'usen molt, però sí que l'havia sentit alguna vegada. No havia pensat jo, però, que calguera incloure'l, ja que l'identificava més aviat com a terme castellà o dependent del castellà (com algunes coses que adapten maquinalment els diputats valencians, per exemple *paulatinament o *procedix 'és procedent').