fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

expondre

1. Verb recollit pel dcvb:

   EXPONDRE v. tr. ant.
   Exposar. Paraula defall a espondre tot so que enteniment entén, Llull Cont. 155, 15. Li digueren que'ls esponés la concordança que deia, Llull Blanq. 76. Segons que nostres sauis ne sponen ne'n dien en les gloses de nostra lig, Llull Gentil 259. La vostra gran potèntia no expon en la manera que desig, Metge Somni iii. Só content dels sermons girar la ploma, e en breu expondre vostra excelsa poesia, Corella Obres 299.
   Etim.: del llatí exponĕre, mat. sign.

2. Actualment és més estés i usual exposar, però expondre és la forma medieval i que és viva encara a l'Alguer (veg. «El català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit» [pdf]). Comenta Josep Pujol («Expondre, traslladar i reescriure clàssics llatins en la literatura catalana del segle XV», Quaderns núm. 7, pàg. 9-32 [pdf]), l'ús que tenia en la terminologia dels traductors medievals:

   Una primera característica de les traduccions del llatí a qualsevol vulgar és el seu caràcter interpretatiu, d’aclariment del sentit, que la terminologia reflecteix en els verbs expondre (o espondre) i esplanar, absents de la llista anterior. En català, el primer dels dos verbs l’usen Antoni Canals per a designar la seva versió de l’epístola De modo bene vivendi (ed. Bofarull, 1857: 415 i 419) i Joanot Martorell per referir-se a la seva ficció de traducció en la dedicatòria del Tirant lo Blanc, mentre que el segon consta en rúbriques de traduccions amb la fórmula «esplana [...] de lati en romanç». Són pocs exemples, certament, però que Martorell usi expondre en un text que no és una traducció, sinó una ficció de traducció (i encara entre vulgars), és un signe prou evident de la difusió d’uns usos terminològics comuns a altres llengües romàniques.