expedientar

· (gdlc) v tr Sotmetre (algú) a expedient, formar-li expedient. Expedientar un funcionari corrupte.

· Ø diec

· (daux) Verb que alguns (cf. decascat) consideren castellanisme (cast. Expedientar) però que s’ha d’admetre, ja que és ben format (derivat de expedient) i necessari. L’alternativa és formar expedient.