fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

estroncar

1. Estos dies passats (desembre 2008) he descobert que en Carcaixent usen el verb estroncar. La curiositat és que els diccionaris habituals no recullen l'accepció que he sentit. Sí que l'he trobada en el dvcb:

   || 5. Gastar totes les forces, llevar l'energia vital; cast. agotar. Quant lo cauall se enaygua ho se estronca, Dieç Menesc. ii, 90. Si lo bou està llasat, enanit, vàcuo y estroncat, Agustí Secr. 170.

2. Francesc-Xavier Llorca Ibi (30.12.2008) ens envia més informació sobre l'ús d'esta accepció:

   A Benidorm també es fa servir el verb estroncar en eixe significat. Per exemple quan algú té molta febra es queda «estroncat».

   estroncat 'decaigut, malaltús' (Callosa, Polop, l'Alfàs). A Callosa sent també una variant «estronxat».

   El valencià de la Marina Baixa de Jordi Colomina (1991:327).

   Àngel Alexandre (07.01.2009) confirma la dada:

   A Simat sí que s'usa la paraula estroncat per a indicar l'endormiscament, soneguera o modorra (dis-ho com vulgues) produït per la febre. Es diu que u està estroncat quan està mig adormit per causa de la febre.

   Anna Gascó (08.01.2009) ens dóna una opció emparentada:

   [A] Montcada (Horta Nord), en compte d’estroncat diem atroncat amb el mateix sentit que diuen Francesc Llorca i Àngel Alexandre, és a dir, quan una persona a causa de la febre està mig ensopida o endormiscada.

   I Francesc Gascó (13.01.2009) afig:

   [H]e trobat les referències: Tavernes de la Valldigna, estroncat (pronunciat /astroncat/); Beneixama, atroncat. En tots dos casos fa referència a l'aspecte malaltís, cansat, d'una persona.