fitxes
Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
estela
estela1
f ant i dial Estel.
estela2
f 1 arqueol Monument monolític en forma de pilar o de làpida destinat generalment a ésser-hi feta una inscripció.
2 bot Cilindre central.
El Salt 2.0 afig:
f. Deixant. La barca forma una estela quan avança pel mar.
- Santiago Rusiñol (veg.): «[...] i veure-les desfullades en l'estela de la bromera [...]»
- Fréderic Mistral (trad. Maria Antònia Salvà; Mireia): «Dins una barca sense vela / vénen per mar sense fer estela [...]»
- Miquel Martí i Pol, Les clares paraules: «Tots els racons d'aquesta tarda. Totes / les finestres obertes a la mar / per escrutar l'estela dels vaixells [...]»
- Narcís Oller, La febre d'or: «[...] i s'allunyà seguida d'una doble estela argentada que frisejava a moments i altres cops s'estenia [...]»
- Miquel de Palol, Camí de llum: «[...] l'aigua negra i oliosa del port deixant una estela blanca que semblava ser un esparrac de mortalla»
- Josep Pla, Les Amèriques: «[...] mirar l'escuma que deixa, com una llarga estela, el vaixell [...]»
I més encara en podem documentar en el ctilc: Víctor Català, Jacint Verdaguer, Marià Vayreda...
Vénen per mar sense fer estela
No tots els mots tenen prou gràcia per tenir valor figurat. Amb el vano i el ventall t'hi pots ventar però s'ha de ser molt poc sensible per oferir un vano de possibilitats. Flotar i surar són gairebé sinònims però el suro de surar sembla limitar-lo a l'aigua mentre que també es pot flotar en l'aire. Per això un perfum o un dubte més aviat floten i la veritat sempre acaba surant. També hi ha mots negats per a la poesia. El que deixa el vaixell al mar i l'avió al cel, segons el diec, és un deixant. Però els poetes del deixant no en fan res, i al magnífic web einesdellengua.com hi trobo les meravelles que fan amb estela. De totes em quedo amb el vers del títol, de la Mireia de Mistral traduït per M. Antònia Salvà. Em fa pensar en els Reis, que xuclats per l'estela del cel, no en deixen al mar.
