fitxes - cdlpv

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

esquizoglòssia*

  1. Terme proposat per Gabriel Bibiloni () per a descriure la «pèrdua d'unitat de personalitat lingüística». Així, l'esquizoglòssic seria aquella persona «bilingüe que quan parla es troba tan lliurat a la passió bilingüística que arriba a perdre la noció de quina llengua parla». Tot i que sembla ser una proposta humorística, no en té gens, de gràcia, i, a més, ha estat proposada per a descriure situacions més o menys semblants de conflicte lingüístic (individual o col·lectiu).
  2. (DSOC) esquizoglòssia (schizoglossia) 1 Fenomen segons el qual un individu és conscient de les seves deficiències lingüístiques i pateix a causa dels elements de la seva parla que no són normatius o que no sonen nadius. Aquesta patologia s'observa de vegades en alguns professors de llengua estrangera: la manca de confiança que tenen en l'ús de la llengua del país fa que adoptin actituds puristes i rebutgin les normes bilingües (Haugen (1962) : citat per Baetens, 1986). 2 pugna de dues varietats lingüístiques per realitzar les mateixes funcions socials, especialment en la dicotomia llengua parlada/llengua escrita (Mackey, 1992) .
  3. El terme existix en altres llengües amb usos semblants però diversos: