(DCVB) v. tr. ant. Provar; sotmetre a prova; cast. probar. Nós veem que metge esprova en lo malaute les bevendes e los exarobs e los letovaris, Llull Cont. 115, 13. Fossen guardats e esprovats per bons metges diligentment enans que hom los soterràs, doc. a. 1403 (Roca Medic. 152). Estant los XI apòstols en un loch... Jhesucrist esprovà la lur encredulitat e la durea de lur cor, Serra Gèn. 236. Per espauentament de vostres paraules creets a mi esprouar, Hist. Troy. 28. E yo'ls trob tals e tots los esproví, Ausias March cxxi.
Apareixen esprovament i esprovar —que no em sonava haver vist mai— en Els arxius del discurs de Vicent Salvador (2001); en l'article «Sobre la història social de la llengua», esprovament (el DCVB remet a esprovació; Ø GDLC); en l'article "Tu dius "vaig entrar", jo dic "entrí"», esprovar.