fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

escollar-se*

1. Ma mare (10.06.2012: 73 anys) fa servir el verb escollar-se amb el significat 'acovardir-se, arronsar-se' (davant les adversitats, en el cas de què parlava ma mare). En la Ribera coneixen la variant esquallar-se (Sollana: 15.06.2012), que apareix en el dcvb (segons el diccionari, també hi ha la variant desquallar):

   v. tr. Postrar, llevar el coratge o el vigor; desmaiar (Cast., Val., Alcoi); cast. desmayar, postrar, acobardar. Per al qual duu silencis d'un silenci que esqualla | l'agre dol d'esser mut, Casp Inq. 24. Disposts a no esquallar-se per res ni per ningú, J. Pascual Tirado (BSCC, v, 272).

   També trobem el verb en el dgfpastor:

   esquallar v. tr. Perdre el coratge, decréixer l'ànim, esglaiar. [asustar, desmayar, acobardar]

   A més, este diccionari entra l'adjectiu escollat -ada amb el significat «acovardit, esquallat».

   D'altra banda, Germà Colón documenta i aclarix l'origen del verb (provinent del llatí coagulare) en el llibre Lexicografia, lèxic i crítica textual (Google Llibres; consulta: 18.06.2012; veg. més referències) i, a més, aporta l'adjectiu esquallós -llosa 'poregós, covard'. colomina documenta l'ús del verb en la Marina:

   A Altea asqüellar-se [...]. En tinc exemples del denier Roc Llorens: [...] . I GGirona usa escollar-se o esquallar-se segons li convinga per a la rima [...].

2. Amb un altre origen i significats diferents, també hi ha en el dcvb el verb escollar, amb dos entrades:

   v. tr. ║ 1. Llevar el coll, especialment a una peça de roba (Cat., Val.); cast. escotar. ║ 2. Llevar el coll a una botella; cast. desgolletar. ║ 3. refl. Fer-se mal al coll per l'excés de càrrega o d'esforç (Mall.). Refr. —«Un duu es jou, y s'altre s'escolla»: es diu significant que devegades una persona comet una acció i un altre en sofreix les conseqüències (St. Llorenç des C.).

   v. refl. Estimbar (Tortosa, Xerta). Es diu especialment del bestiar.