fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

escamutxó*

• Segons escriu Eugeni Sempere Reig en un article publicat en el llibre Estudis del valencià d'ara (2002):

  Part irregular de la superfície d'un camp dedicat a l'agricultura.

  De l'existència d'aquest mot me n'he assabentat per un amic de Silla que m'informa que allí és d'ús habitual. Com que és l'única referència que tinc d'aquesta paraula, que no he oït a ningú més ni he trobat en cap diccionari, no tinc la seguretat que la grafia siga la correcta, ja que a Silla es parla apitxat, però no tinc motius per a pensar que es puga escriure d'una altra manera».

  L'exemple que pose per il·lustrar aquesta paraula és una frase que vaig oir a aquest mateix amic:

  Enguany hem aprofitat l'escamutxó per a plantar cols.

  Després de publicat el meu llibre m'he assabentat que aquest mot també es diu a Foios, Catarroja, Paiporta i Tavernes Blanques, la qual cosa em fa sospitar que probablement està bastant més estés que no pensava. Probablement s'use a tota la comarca de l'Horta de València.

  Joan Coromines, en el seu Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, a l'entrada escaig, ens diu:

  «Avui el trobem a la toponímia menor del Maestrat, amb un sentit comparable al del castellà nesga "sobrant triangular de tela", aplicat a un tros de terme que té aquesta forma; així ho vaig sentir a dos pobles de la comarca (1961): a la Salzadella m'explicaren que en deien l'[askac] "perquè forme escaig: forme punta"».

  Així doncs, sembla que la idea de retall de terreny, tros que sobra d'una parcel·la de terreny, especialment si aquest retall o tros és de forma triangular, és comuna als mots escaig i escamutxó. ¿Podria ser escamutxó un derivat d'escaig? I en aquest cas, ¿quina seria la grafia idònia: escamutxó o escamutjó? Una altra possibilitat és que aquest mot derive del verb valencià escamotxar que significa 'escapçar, esmotxar'. A Andalusia s'usa el verb escamochar amb el significat de «quitar las hojas no comestibles a una hortaliza». La nostra paraula podria designar l'efecte d'escamotxar. Si aquest fos el seu origen, ¿caldria escriure escamutxó o escamotxó?

  Per últim una altra possibilitat, bastant més rebuscada, és que la nostra paraula siga una degeneració d'escamussó. Aquesta paraula la recullen, tant l'Alcover-Moll com el Coromines, tots dos en plural. L'Alcover-Moll la defineix com: «cànem que resta en la cinta del corder quan ja s'ha acabat el que s'havia cenyit (Badalona)». Coromines diu: «probablement resulta d'haplologia d'*escanammussons derivat de canamussa = canamuixa».