ergativitat

· (Zèfir 16.6.00) És la propietat que es predica dels verbs que: a) Tenen un ús amb CD amb sentit actiu-causatiu. b) Tenen un altre ús —normalment pronominal— que fa aparèixer com a subjecte el sintagma que era CD en a. Aquesta «versió» té sentit de «procés». Exemples: a) La tempesta enfonsa el vaixell. b) El vaixell s'enfonsa. a) El rum-rum monòton del viatge m'ha abaltit. b) Amb el rum-rum del viatge m'he abaltit. a) El soroll l'ha despertat. b) Amb el soroll m'he despertat. Hi ha un llibre, que es diu Els verbs ergatius en català, de la M. Lluïsa Gràcia (Maó, Institut Menorquí d'Estudis, 1989 [em sembla: ho dic de memòria]), que explica tot això (amb molta més informació i molt més ben explicat). Hi pots recórrer. Nota final. Els diccionaris generals molt sovint s'obliden d'examinar (i, per tant, de consignar) si els verbs pronominals que entren tenen un correlat causatiu de CD, i a l'inrevés (si els verbs transitius causatius de CD tenen un correlat pronominal: si presenten ergativitat).