(DCVB) v. intr. Ensopegar (Conca de Tremp, Urgell, Segarra, Camp de Tarr., Eiv.); cast. tropezar. Als potres... se'ls posava "escassa", una fusta... que els privava de córrer, car los feia entrepussar i'ls obligava a anar a pas, Serra Calend. fokl. 184. La conversa ens ha dut per uns camins de franquesa que tot lo fals hi pot entrapussar molt facilment, Oller Pilar Prim 83. Refr. "Entrepussant aprenen de caminar" (Eiv.). Etim.: probablemant de tropessar, amb canvi del primer element pel prefix entre- i de la terminació pel sufix -ussar.
L'utilitza Joan Ribó i Canut a les Corts (abril 2004): (en)trepussar.