Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
el següent dia (/el dia següent)
*dia següent (el) L'endemà
Tanmateix, no explica per què ni si és sempre incorrecte.
Lacreu (2000) també recull:
«Les expressions *al dia següent o *el dia després són calcs literals de les construccions castellanes corresponents. L'adverbi l'endemà n'és un equivalent genuí. També hi ha la variant dialectal el sendemà.»
I el LLB indica en el mateix sentit (s. v. l'endemà):
«Significa 'el dia següent al dia de què parlem'. No són genuïnes les formes el dia després ni el dia següent.»
El GDLC recull:
següent adj Que segueix, que ve darrere d'un altre. La pàgina següent. El dia següent.
No tenim en este cas res més enllà d'un exemple d'ús que no sabem ben bé quins significat té ni quines possibilitats d'ús. Podem observar que el GD62 no usa els mateixos exemples en este cas:
següent [...] L'any següent. Que passi el següent.En el DCVB observem que hi ha (s. v. endemà):
L'endemà o Lo endemà: el dia següent.
En este cas hauríem de considerar que es podria tractar d'una definició mal aconseguida, atés que GDLC i GD62 es veuen obligats a definir el terme amb més precisió: «Dia que segueix immediatament aquell del qual es parla» (GD62).
Segons el meu criteri (i els usos que conec), la forma usual per a denominar eixe concepte és endemà (i sendemà, tal com indiquen les obres normatives de referència). L'expressió el dia següent és imprecisa i fins i tot estic més acostumat a sentir i a usar el següent dia, no per a indicar 'l'endemà', sinó per a indicar un altre dia en què es (re)produí algun fet o continuà alguna activitat (és a dir, una narració en passat; en canvi, l'expressió el pròxim dia serviria per a fer una previsió des del moment en què es parla). Així, és possible la frase: «el següent dia va ser l'endemà», que mostra la no-identitat conceptual. Sembla, més aviat, que la construcció el següent dia és hiperònima de endemà.
En resum, cal considerar poc recomanable l'ús (habitual en espanyol) de el dia següent si el que es vol expressar és «l'endemà», terme ben general i usual en el català d'arreu (amb diverses variants).