Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
colmatar
colmatar. (Del fr. colmater). 1. tr. Geol. Rellenar una hondonada o depresión del terreno mediante sedimentación de materiales transportados por el agua.
Rellenar una hondonada en el terreno haciendo pasar por ella agua con barro.
Caldria consultar els diccionaris de geologia. Segons es llig en el Moliner, es tracta d'una acció intencionada i no d'un fenomen natural, la qual cosa el deslligaria en algun cas de sedimentar i l'acostaria a la família d'omplir. De la família de sedimentar: curullar; en gestió ambiental, però, reblir ( rebliment), que és la forma que recull el Cercaterm (consulta: 05.10.2009):
reblir
Ciències de la Terra > Geologia
ca reblir, v tr
es colmatarOmplir de sediments una cavitat, una vall, un llac, un pantà, un port, una conca sedimentària.
Francesc Gascó (12.10.2009) i Enric Bosch (13.10.2009) m'informen de la vitalitat del verb reblir a Beneixama i Alginet, respectivament:
[Francesc Gascó] S'usa en el sentit d'omplir un clot o un cossiol de terra o pedres.
[Enric Bosch] Si el rebliment es fa de manera artificial, tindríem també «fer aterraments».
Héctor Gonzàlvez (18.10.2009) em comenta que el verb reblir també és ben usual a Elx:
A Elx reblim de terra els terrenys que han quedat baixos, els clots, etc. És ben usual.
curullar v. tr. Omplir (un recipient) fins a formar curull, fins a vessar; omplir enterament el buit (d'una cosa).