fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

clos closa

1. Més que tractar el participi esdevingut adjectiu i substantiu que recullen els diccionaris, transcric la informació de Joan-Carles Martí i Casanova (Migjorn, 09.12.2008 i 10.12.2008):

   Jo «cuque» l'ull a la veïna (obrir i tancar, s'entén) però li demanava als xiquets que els tancaren quan no volia que els entrara sabó. Si els hagueren cucat se'ls haurien posats vermell. En canvi si una té la camisa oberta li diré que està millor «closa(d)eta» (de cloure) si no vol «refre(d)ar-se», perquè els d'Elx encara ens refredem malgrat que els altres valencians es constipen...

   ---

   [Segons la sogra de J.-C. Martí] «Que pare una cosa damunt de l'a(l)tra.» [...] M'ha dit que ho empra, més aïna, quan una peça de vestir està separada en dos trossos i un va destapat i se li recomana que una tela tape l'altra per tal de no veure's el que hi ha sota o que no es "refree" ('refrede'). [...] «Procura tenir el mantó closaet»; «Procura tenir la jaca closa».

   Aquests usos eren molt vius en temps de sa mare de ma sogra (nascuda devers 1900) però ja van baixar molt en la generació nascuda als anys 30. Lídia nascuda als anys 60 ho conserva perquè es crià molt més amb l'àvia que no pas amb la mare.

2. Pel que fa a l'ús de l'adjectiu clos closa per la banda sud del país, Francesc Xavier Llorca Ibi aporta (Migjorn, 10.12.2008) la informació següent:

   A Benidorm les ametles que conserven la corfa es diuen «ametles closes» i un cel totalment cobert de núvols és un «cel clos».

   I quant a l'ús del verb, afegirem la dada que ens envia Francesc (del bloc A la Taula i al Llit/; confirma la dada Oreto, del bloc Cavalldefoc Cavalldellum), que ens informa de la seua vitalitat a Beneixama (13.12.2008):

   L'altre dia la meua tieta va amollar: «Eixes portetes les haurà d'arreglar el fuster, que no clouen bé». Ara, la gent de la nostra generació i més jóvens no l'usem mai.