Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

bonisme*

  1. La forma bonisme no apareix encara en els diccionaris habituals, però hi ha diputats a qui els agrada fer servir este terme en les seues intervencions parlamentàries en les Corts Valencianes. En la xarxa és possible trobar un apunt de Jordi Guillot sobre el terme: «Bonisme» (22.01.2010); a banda, ha estat recollit per la Neolosfera (consulta: 16.01.2015):

    Aquest neologisme conviu al costat d’una paraula més literària, bonhomia, definida en els diccionaris com ‘condició de qui és un bon home’ i ‘simplicitat amable’, i que ens fa recordar el volum de Josep Carner (1884-1970) Les bonhomies, en què Carner observa amb tendresa (i quan cal, de manera crítica) les persones, els costums i els escenaris de Sant Gervasi i Sarrià, i constata que «és clàssic que la felicitat ens trobi sempre fent cara d’enzes».

    En castellà, el mot no apareix en el drae encara, però sí que el podem trobar en el clave (consulta: 09.01.2015):

    buenismo s.m. desp.

    Conducta basada en la creencia de que los problemas pueden resolverse a través del diálogo, la solidaridad y la tolerància.

    En francés, bonisme (o bonnisme) (no tenen entrada en els diccionaris generals), tot i que podem documentar el llibre d'Edmond Thiaudière L’École du bonisme. Notes d’un pessimiste (1912). Podem llegir més informació sobre el concepte en antropologia social en l'article de Francois Ruegg «Pour une anthropologie du conformisme intellectuel : Le bonisme ou l'anthropologically correct» (2010). Segons este autor, el terme és més habitual en el món polític italià.

    En italià, buonismo. Segons el Garzanti:

    buonismo m

    atteggiamento che, nei rapporti politici, di lavoro, familiari, viene considerato troppo incline alla comprensione e alla collaborazione da chi preferirebbe un comportamento più duro e aggressivo

    En anglés, trobem do-goodism, derivat de do-good. Segon el Merriam-Webster:

    do-good adjective

    designed or disposed sometimes impracticably and too zealously toward bettering the conditions under which others live