(DCVB) (i ses var. bolermini, boli armini, bolo armini). m.
Espècie d'argila ferruginosa vermellosa; cast. bol arménico. Hun cabaç ab III roves de bolarmeni, doc. a. 1409 (Arx. Patriarca Val.). Bolermini poluorizat, Alcanyís Reg. pest. 23. Repercusius son propis axi com... boliarmini, Cauliach Coll., ll. 2, c. 1. Pendreu boliermini, Dieç Menesc. ii, 91 v. Pren sanch de drago e bolirmini [sic], Flos medic. 41 vo. Bolo armini a aytalla conexensa que sien bells trosses e que no sia masa manut e que aia lo trench lis, e siu uolls prouar possa-ten al cap de la lengua e si seferra es bo, sino no ual res, Conex. spic. 14. Ani [=ha-n'hi] una plena de aboli armini, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Etim.: del llatí bŏlus armenĭcus, mat. sign.
També amb la forma bolarmini: «La cava di bolo armeno è segnalata in G. CASALIS, op. cit Sassari 1997, p. 35, tuttavia l'attività estrattiva del bolo risulta già praticata dal XVI secolo come segnalato in QUINT TIBERI ANGELERIO, Instruccions dades axi al principi com en tot lo progrès de la pesta, Cagliari 1588, in J. ARMANGUÈ (a cura di), "Quaderns de l'Alguer", I, Alghero 1994, p. 21, C-XXIV: "se fassa portar gran cantitat de bolarmini, puix se'n troba molta abundantia en territoris de la dita ciutat" (si faccia portare gran quantità di bolo armeno poiché se ne trova grande abbondanza nel territorio della presente città).»