bloquejar

· Veg. blocar

· (diec) v. tr. Aïllar (una ciutat, una regió, etc.) en temps de guerra privant-la de tota mena de comunicació amb l’exterior. │ Aturar (algú o alguna cosa) interposant-hi un obstacle. el pas dels cotxes ha estat bloquejat a causa d’un accident. │ per ext. Immobilitzar. Bloquejar un compte corrent, una màquina. │ pron. Restar immobilitzat. Bloquejar-se una màquina, un programa. │ fig. Algú, no ésser capaç de reaccionar.