Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

bloc

  1. Gabriel Bibiloni dóna arguments diversos i bastant sòlids, a més de diferents entrades del seu Blog de Gabriel Bibiloni, per a mantenir que és preferible optar per la forma blog (en lloc de bloc) quan parlem d'estos diaris o bitàcoles —com també es digueren en algun temps—. Si no vaig errat, el professor Bibiloni començà a publicar el seu punt de vista allà pel setembre del 2004: «Weblog, blog, bloc, bitàcola».

    Actualment (08.03.2013), després que l'iec s'inclinara per adoptar la forma blog i encara es rumiarà un temps més què fa amb bloc, la xarxa en va plena de posicionaments en un sentit, en l'altre i en l'eclèctic que accepta l'ús de les dos formes per al mateix concepte, com bé es comenta en el bloc Gazophylacium de Joan Puigmalet.

  2. En espanyol hem conegut un suport il·lustre de no fa massa (novembre 2007) en la mateixa línia: «La vida en un blog» de Juan Luis Cebrián. Amb tot, el dpnh sembla que ho vol resoldre d'una altra manera (desembre 2007):
    bitácora. ‘Armario, junto al timón, donde está la brújula’. Se emplea a menudo en la locución cuaderno de bitácora, ‘libro en que se apunta el rumbo, la velocidad, las maniobras y demás accidentes de la navegación’. A partir de esta expresión, se ha tomado la voz bitácora para traducir el término inglés weblog (de web + log(book); abreviado, blog), que significa ‘sitio electrónico personal, actualizado con mucha frecuencia, donde alguien escribe a modo de diario o sobre temas que despiertan su interés, y donde quedan recopilados asimismo los comentarios que esos textos suscitan en sus lectores’. La equivalencia (cuaderno de) bitácora se halla bastante difundida en español y traduce con precisión el término inglés log(book): «Los corresponsales de guerra italianos ofrecen nuevas perspectivas del conflicto iraquí a través de sus cuadernos de bitácora en Internet» (País [Esp.] 2.9.04); «No es cosa de broma esto de las bitácoras, como también se conoce a tales webs» (Luna [Esp.] 14.3.03). Para hacer más explícita su vinculación con Internet (como hace el inglés weblog), podría usarse el término ciberbitácora o, como ya hacen algunos, ciberdiario (→ ciber-): «Como en otras ocasiones, no le quedó otra opción que publicar el hallazgo en su ciberdiario» (Mundo@ [Esp.] 25.4.02); no obstante, este último término tiene el inconveniente de que también se emplea como equivalente de periódico digital.
  3. Per contra, hi ha la decisió del Termcat de fixar la forma bloc per a estes faenes, després del fracàs del diari interactiu personal que havien fixat inicialment. Gazophylacium reproduïx un extracte de l'acta del Consell Supervisor (núm. 405, 10.03.2005), on podem observar que també tenen raons per a fixar la forma d'acord amb l'acabament més comú en català -c (més de tres mil casos) en lloc de -g (no arriba a tres-cents casos). En el mateix sentit s'ha expressat la Commission Générale de Terminologie et de Néologie francesa el 20 de maig del 2005: bloc-notes i bloc, criteri que ha resultat prou discordant (i puga ser que innecessàriament, com sabem bé els catalanoparlants) amb el que havien decidit en l'Office Québécois de la Langue Française, que adoptà blogue, carnet Web i cybercarnet l'any 2000:

    Le terme blogue, forme francisée de blog, a été proposé par l’Office québécois de la langue française, en octobre 2000, sur le modèle de bogue, pour remplacer les termes anglais weblog (de web et log « journal, carnet ») et blog, très employés en français. Le mot blogue a permis la création de plusieurs dérivés, dont bloguer, blogueur et blogage, qui sont de plus en plus répandus.
    Bien qu’elle soit souvent utilisée par des francophones, la graphie blog (emprunt intégral à l’anglais), qui est mal adaptée sur le plan morphologique (le suffixe -og n’existe pas naturellement en français), n’a pas été retenue et est déconseillée en français. Il en est de même pour la graphie weblog.
    […]
    En France, le terme bloc-notes et sa forme abrégée bloc ont été adoptés, le 20 mai 2005, par la Commission générale de terminologie et de néologie, comme équivalents français de blog. En raison de leur manque de précision, de leur inaptitude à produire des dérivés adéquats et d’une concurrence inutile avec le terme blogue, déjà utilisé par un grand nombre de francophones, ces deux termes n’ont pas été retenus pour désigner le présent concept. De plus, le terme bloc-notes (ou ordinateur bloc-notes) est déjà utilisé en informatique pour traduire notebook (ou notebook computer) et désigne un petit ordinateur portatif dont les dimensions s’apparentent à celles d’une feuille de papier A4. Bloc-notes (notepad, en anglais) est aussi le nom d’un accessoire de Windows, un traitement de texte élémentaire avec lequel on peut créer des documents simples. Il y a là risque de confusion.

    Carles Bellver comenta en el seu Hiperbloc algunes alegries que ha aportat la decisió del Termcat i en la Viquipèdia han protegit la pàgina corresponent a l’entrada bloc fins que es resolguen les discrepàncies sobre la qüestió.

  4. Jo crec que la solució és fàcil i que l’ús imposarà una forma o altra. I tal com diu Anna Llisterri en el seu «bloc (o blog o el que sigui)», «tenim un bon tema de conversa, això sí.»

    Per a demostrar-ho, hi ha insistit Màrius Serra, sense cap novetat argumental ni més fonament que les referències que ha arreplegat, però amb una brometa adient («Blocs?», Avui, 02.04.2009 [pdf]). Puigmalet (Gazophylacium: «En Serra l'erra?») li ha fet una rèplica ben oportuna. Destacaré que gràcies al seu apunt m'assabente que Enciclopèdia Catalana ha introduït l'accepció en el gdlc. Ara mateix (02.04.2009) no em funciona la connexió amb el diccionari, però sí que puc consultar la gec:

    bloc

    Pàgina web, generalment de caràcter personal o poc institucional, amb una estructura cronològica el contingut de la qual s'actualitza regularment i que inclou informació o opinions sobre temes diversos, generalment d'actualitat.

    Més avant (28.03.2010) veig que el gdlc ha inclòs l'entrada següent:
    bloc2

    [de l'angl. blog, simplificació de weblog, comp. de web 'xarxa' i log, reducció de logbook 'quadern de bitàcola'?]

    m inform Pàgina web, generalment de caràcter personal, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos.

  5. A hora horada, com aquell que diu, apareix l'iec i adopta la forma blog (febrer 2013) com a forma catalana per a denominar eixa pàgina web:
    Els mots blog, bloguer, politòleg i politologia —aquests dos últims com a variants de politicòleg i politicologia, respectivament— ja apareixen en el diccionari normatiu. Són algunes de les esmenes [pdf] que la Secció Filològica de l’iec ha aprovat darrerament i que s’han incorporat al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut, el diec2, aquest mes de febrer.
    El Termcat (27.02.2013) comenta un poc més les raons de l'institut per a adoptar la decisió d'adoptar la forma anglesa:
    La decisió va ser aprovada el mes de novembre passat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que va estudiar el cas a petició del Consell Supervisor del TERMCAT. El Consell Supervisor havia aprovat l’any 2005 les formes bloc i blocaire, ara desestimades, per a designar, respectivament, aquests conceptes.

    El motiu bàsic que ha menat la Secció Filològica a proposar el canvi de bloc per blog (i de blocaire per bloguer -a) és el fet que blog s’ha estès en català molt més que bloc: s’utilitza en la majoria de mitjans de comunicació catalans, és la forma que fan servir la major part d’universitats catalanes i ha estat defensada per diversos especialistes.

    No sé si són precisament eixos arguments els més sòlids per a fonamentar esta decisió, tenint en compte el parer del mateix Gabriel Bibiloni:
    El darrer argument [gaudeix d’una gran acceptació entre els usuaris d’aquestes pàgines] és completament extralingüístic i no mereix gaire atenció. Simplement crec que s’ha de lamentar que un fet com aquest hagi estat decisiu a l’hora de prendre la determinació. Si la terminologia s’ha de fixar pel mètode de la consulta popular anam ben servits.