Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
bijó* / bitjó*
Tió, talòs o soc ('tros de fusta gruixut'). El mot prové segurament de bitlla o del seu diminutiu bitlló ('rull, tronc d'arbre'). A la Terra Alta hi ha el sinònim, i possiblement emparentat, bijorro. L'etimologia potser l'emparenta amb el francés bige (TLFi]).
La vostra pregunta és difícil de contestar. Bé, primer cal alegrar-se de conèixer un mot nou, desconegut dels dialectòlegs, tot i que no és un fet singular: quan hom aprofundeix en la recerca d'un parlar, n'apareix més d'un de mot ignorat pels millors diccionaris dialectals.Ara bé, a l'hora d'interpretar el mot en qüestió és quan topem amb dificultats. Del testimoni de biges, dels s. xi-xii, no en podem fer gaire cas, perquè probablement es tracta d'una (mala) grafia de bigues: és sabut el caos gràfic que trobem en els textos antics, sense un Fabra que hi posés ordre! Per tant, no crec que sigui bona la relació d'aquest mot amb el fr. biges.
Tampoc cal prendre en consideració l'arrel indoeuropea bi; a base de segments de mots s'han arribat a dir veritables disbarats, especialment sobre materials toponímics. Jo li he donat voltes al possible ètim i, de moment, em sento impotent ni tan sols per fer una proposta aproximada. Seria bo de saber si pels voltants corre alguna variant. Encara no he pogut consultar la base de dades de l'aldc, però ho faré de seguida que pugui i si hi trobo alguna forma que ens faci llum al respecte vos ho diré.