Denominació genèrica entre carinyosa, humorística o mig recriminadora alhora per a fer referència a algun xic absent o com si ho estiguera (en tercera persona) (segons l'ús habitual ma mare eixe xic solia ser jo): «Què fa, bataroni?». No en conec l'origen, la difusió ni la pervivència del terme, tot i que sembla una modificació del conegut butoni.
Mon tio Agustí em comenta: «És una expressió que es diu quan alguna persona apareix i no l'esperes, i apareix així, com si fóra un fantasma. És una paraula que es gasta d'una forma familiar sense ànim d'ofendre. A més, es fa servir també com a substitut del butoni (almenys a Carcaixent), i hi ha fins i tot uns versets que se li canten a un xiquet que es porta malament (o per fer-li por): "Toni bataroni, la caixeta del dimoni" (juny 2004).»
Cenni storici dell'anarchia: «L'11 di settembre del 1926 Gino Lucetti, anarchici di Carrara, lancia una bomba a mano contro Mussolini che passa in automobile per il piazzale di Porta Pia. L'anno successivo Lucetti sarà condannato a 30 anni di carcere; Leandro Sorio e Stefano Vatteroni a 20 anni per complicità».
Orlando innamorato di Matteo Maria Boiardo (llibre segon, cant vinté): 4. Costanzo fu filiol di Vatarone, / Che alor de' Greci lo imperio tenìa, / E quei duo turchi avean due regïone, / Di che erano amiragli, in Natolia.