Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

bastante

  1. Este adjectiu castellà té una accepció que no apareix recollida en tots els diccionaris:
    (Maria Moliner) adj. Der. Se aplica a los documentos que poseen los requisitos necesarios para surtir efecto legal.
    L'equivalència catalana d'eixe ús seria, seguint diversos vocabularis:
    • En dret processal penal (Termcat), suficient:
      causa suficient
      nota suficient
      prova suficient
    • En terminologia juridicoadministrativa (Generalitat de Catalunya, 2001) trobem: declarar suficient; però també un cas dubtós: poder (declarat, tingut per) bastant, poder validat
  2. Després de consultar una persona entesa en qüestions de pressuposts (consulta: 21.11.2014), podem concloure que la redacció de la Llei 4/1984, que incloïa un ús estrany de bastante (art. 34), equivalia a suficient, tot i que la versió catalana va utilizar en aquell moment bastant:
    El Consell, d'acord amb les prescripcions reglamentàries retrà compte trimestralment a les Corts de les modificacions de crèdit a les quals fa referència el paràgraf primer, amb justificació documental bastant.El Consell, de acuerdo con las prescripciones reglamentarias, dará cuenta trimestralmente a las Cortes de las modificaciones de crédito a que se refiere el párrafo primero, con justificación documental bastante.
    En resum, que la «justificació documental suficient» ja era suficient.
  3. En tot cas, sembla que cal separar això de la validació (que correspon al castellà bastanteo).