fitxes
Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
barata / (barat a*)
26.5.1. La preposició barataLa preposició barata és sinònima de la locució preposicional a canvi de i pot usar-se amb sintagmes nominals (o equivalents) i amb oracions:
M'ho va donar barata res.
El deixà assistir a la festa barata que ell ens ajudara després.
I l'iec (2011) esmena la segona edició del seu diccionari de manera que inclou la preposició barata:
DIEC2 març 2009 DIEC2 abril 2011 barata f. Canvi d’una cosa per una altra. Vendrà blat a barata o per diners. barata1 f. 1 Canvi d’una cosa per una altra. Amb la barata hi hem sortit perdent. Feia barata de cromos amb els amics. 2 a barata de loc. prep. En canvi de (→). Li he donat oli a barata de carbó i llenya. ... barata2 prep. 1 En canvi de (→). Han fet costat al govern barata res. 2 donar (o fer, etc.) una cosa barata cançons Donar-la, fer-la, etc., a canvi de res o de gairebé res. Li ha cedit els seus drets barata cançons.
D'altra banda, Germà Colón Domènech ens ha fet saber (23.07.2004): «[J]o a Castelló sempre vaig sentir i vaig dir "barata": barata fer-ho, barata raons, etc. Espere que l'iec acceptarà aquesta preposició ben prompte.»
A més, fa unes setmanes (desembre 2008) Francesc Gascó ens recordava una referència literària que usa la preposició en el títol: Barrets barata rialles de Carme Miquel (1984).
En el cas de dret a / dreta, la primera és una locució prepositiva recollida per Coromines en Verdaguer, interior i nord del Principat, Maestrat i Alt Aragó (també la consigna Ruaix), «equivalent un poc més emfàtic de» 'vers a, cap a, en direcció a'. És un valor que jo no coneixia.
D'altra banda, documente una altra referència a barata a en una nota d'Emili Casanova en el seu article «El lèxic de la Decadència en els estudis etimològics: el cas del DECAT de Joan Coromines» (dins d'Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, volum iii, 2003):
[...] Una tasca per fer és traçar l'etimologia de les locucions documentades en la Decadència. Per exemple, en l'article Locuciones entre dos lenguas: Saber mal y otras (Miscel·lània González Ollé, Universitat de Navarra, en premsa), intente demostrar com les locucions saber mal, a tota virolla i a hora horada són autòctones en català; en canvi d'altres, com un descosit, barata a, a usades, tuàutem, encara que es poden nàixer en les dues llengües, deuen ser d'origen castellà, com també a usades i tan aïna.[Vegeu la nota 4 completa]
[...] «De sobte, et trobaves que no sabies què era el que calia fer, allà davant d'un públic tan atabalat com tu mateix que, de vegades, et demanava que els cantares Marta tiene un Mercedes... Vaig estar també, durant un quant temps, tocant els caps de setmana en un local de Puçol barat a quinze mil pessetes i el sopar... Sovint ningú no et feia ni puto cas!», relata sense ni un bri de rancúnia. [...]
Práxedes ens assegura que no cobrava cap jornal barat a fer d'ermitana, però tenia traça a fer pastissos i així «el que sí que cobrava era el que servia, ja fóra al matí o a la tarda, als treballadors, que venien amb els carros o dalt dels matxos a demanar-me un cafè amb llet, un got de vi o unes altres begudes que jo acompanyava de dolcet, generalment magdalenes i coquetes que jo preparava a casa».
El mateix Jaume I recuperarà la propietat de la població el 1246 per 15.000 sous valencians. En document datat el 29 de maig del 1246 el monarca valencià tornarà a fer donació de l'alqueria , però esta volta a l'orde militar del Temple, barat a la propietat de Russafa de la que eren beneficiaris els templaris arran de la conquesta.
I no ho dubteu, si puja de categoria a algun dels seus comunicadors més famosos, ho farà barat a estalviar-nos que el suportem dia rere dia posant cara, i veu, d'ací pau i allà glòria a pesar dels horrors i les tristeses que comunica. Per fi tindrem la tele que reclamàvem, la que havia de contribuir al redreçament de la llengua i la cultura dels valencians.
Hi he après, i no se'n riguin, la preposició barata 'a canvi de' (ell l'escriu separada, però d'altres l'escriuen així, i és com jo crec que ha d'anar): "La mare es posà a servir a València en un palau del carrer Mascons, barat a tenir menjar i sostre" [...] Hi he après, què volen que els faça, l'expressió temporal en acabant, paral·lela però no idèntica a en acabar: aquesta porta sempre complement; aquella, mai. Reivindico des d'aquí aquella forma, vivíssima en valencià i estrictament equivalent al nostre encabat, ai, tampoc no recollit (sí en acabat, però aquí passa com amb barata: tenim ja un sol mot).
No crec realment que haja decidit que hi ha un sol mot en una expressió que acaba d'aprendre i, a més, si l'ha trobada escrita com a locució prepositiva, amb dos mots, tal com en acabant: ¿hauria de proposar també encabant*?
Nota del compilador: Joan Solà ens fa saber (maig 2004), que l'IEC recollirà segurament la preposició barata. A més, ha tingut l'amabilitat de fer-nos arribar la seua documentació sobre el tema —que hem afegit a la fitxa quan no coincidia amb la nostra—, i ens ha indicat que la seua proposta està en procés d'estudi, per la qual cosa no hi ha encara una decisió ferma, tot i que la seua conclusió provisional siga la que hem exposat més amunt (27.04.2004).]
Palant amb una alumna del Pinell de Brai (Terra Alta) vaig sentir-li dir «a barat de» ('a canvi de'). Em va dir que era la forma que sempre havia sentit en el seu poble. Ho vaig preguntar uns nois de la classe de Batea (també Terra Alta) i em van confirmar que era habitual en la gent gran («barata» no ho deien en aquest sentit). En el llibre/tesi doctoral de Pere Navarro sobre els parlars de la Terra Alta no ix aquesta expressió (que no havia sentit ni vist mai).
A cop calent, aquesta forma de la Terra Alta, em fa pensar que potser l'origen de la nostra expressió siga barat a (separat), tot i que per raons fonètiques em decantava abans cap a la forma aglutinada barata (jo deia que si la forma fos barat a, davant de demostratiu, pronom fort... diria «barat an esta», i dic «barata esta llibreta...»; dic «per an'este», «per a n'això», «ho hai dit an ell», etc.).
Diuen les males llengües que este jove s’entenia a la perfecció en la dona de referència, a la que complaïa fent-li coses de profit, barata algun billet que atre, cosa que era ben sabuda pel barri i per la comissió.
Els hierofants acceptaven en nom de la deessa les ofrenes de flors i blat, barata glops zelosament mesurats d'un beuratge que consistia en una barreja d'aigua tèrbola del riu, farina i menta.
I tot això, amb quins diners? Amb els del transvassament? Amb la venda de l’aigua? Potser els ciutadans de les Terres de l’Ebre són de segona categoria, ja que només poden disposar de serveis –per definició sempre necessaris, i mai fruit de transaccions ni mercadejos– barata malmetre’n els recursos naturals?.
yo vinch á dir vos que á mon pòble m'hen torne deixant vos á vòstra Princesa y Còrt, barata mil lliures que's lo que allá em fará falta per a viurer tranquil y menjar sense treballar"I en El Mole (1864):ni per cumpliment m'oferiren un trago; pero barata no donar me ví, de quant en quant em furgaven ab la vaina de les espases, a lo que yo entenía, perque volíen que fera correr al majo.
¿Parlem de política, barata tres mil duros de depósit, ó seguim barata déu mil Esta barata es molt cara: la de tres mil no seria tant, pero tampoc seria barata.
[...] quan ja no havíem d'estar sempre calculant a quant pujarien els punyeters interessos dels préstecs que els estufats dels directors dels bancs es dignarien a concedir-nos barata endeutar-nos cada vegada més, i quasi caure de l'esglai quan els comptes no eixien... En estos moments justament, tot s'ha acabat i cama!
Los chicuelos pregonaban, por una perrica o por cualquier chuchería, las mercancías, en las calles: "Quincalla fina de todas las clases, el tío Chileno, en el mesón, barata huevos y trigo".
Señor director general, me sumo a la felicitación por su nombramiento, y quiero hacer una primera observación: quizá una primera muestra de cambio, barata fácil, hubiera sido que hoy Canal 9 estuviera en esta comisión.
Van huí tan cars, com tu sáps
els naps.
Et costen cuatre bemóls
les cóls.
El gasto molt poc t’alivia
l’andivia.
Ni van barata cansons
els sigróns.
De modo, que en ocasions
Com les que mirant estás
no tens prou en vint sisóns
Si han de entrar en lo cabás...
naps, cols, andivia y sigrons.
Llegint el llibre El soroll de la resta de Francesc Bodí, hi he trobat l'expressió barata a. És el primer autor a qui he vist escriure-la així. Transcric a continuació el fragment on apareix:Cento Sempere hi subministrava l’oli per al restaurant. I també les olives per a l’aigua-sal. I la fruita. I als estius ajudava Batiste a treballar l’hort de darrere de casa. I, barata a tot allò, Adrienne no li cobrava.(Bodí, Francesc, El soroll de la resta, «L’Eclèctica», Bromera, Alzira, 2008, pàg. 112)
