(GEC) Extensió: 36 km2; Població: 202 h [2001] Municipi de l'Alcalatén, a la dreta del riu de Montlleó. El terme és drenat, a més, per la rambleta de Benafigos, afluent del riu de Montlleó per la dreta i accidentat per contraforts de les serres de l'Alt Maestrat. La major part del terreny resta sense conrear, amb pinedes, alzinars i pasturatges de propietat estatal, comunal i privada. L'agricultura és de secà: blat (200 ha), ordi, patates, arbres fruiters, oliveres i vinya (associada amb oliveres, garrofers i figueres). Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament. La ramaderia és de bestiar porcí, cabrum i oví (750 caps), i hom cria també animals de granja; hi ha 58 ruscs. La població ha anat minvant des del 1910 fins al 1960, en què s'estabilitzà, per a minvar després ràpidament. La vila (252 h agl [1981], benafeguins; 945 m alt) pertangué a l'antiga setena de Culla, de l'orde de Montesa. L'església parroquial, dedicada a sant Joan Baptista, conserva diverses peces d'argenteria dels ss XV i XVI. Dins el terme hi ha les caseries de la Cormana i la Garrofera i el santuari d' Hortisella.
Hi ha un santuari a la Mare de Déu de l'Hortissella (o Ortisella?), on és festa el 8 de setembre. En el DCVB és Ortisella, en la GEC Ortisella remet a l'entrada principal Hortisella , i en la GEV no té entrada però en Benafigos parla de la Mare de Déu de l'Hortisella. L'ONOMAST (v. IV, pàg. 422): «La Hortissella, santuari en el te. de Benafigos, que jo vaig oir amb s sorda; En Mira en la Gr. Enc. Cat. escriu -isella, però crec que és sorda, i resultant de la forma normal mossàrab d'horticella, que hauria estat -čéļa, però amb la č despalatalitzada per dissimilació davant la ļ.