Bega

· (onomast) «Encara que no català, apareix repetidament en la Crònica de Jaume I (201.14, 349,5), però essent en el relat relatiu a l’Horta de València, és versemblant que aquí el cronista s’atingui a l’ús del moss. bäiqa que devia sentir als moros valencians, i avui no deixa d’haver-n’hi alguna aparent romanalla local valenciana (DECH v, 755b1-20) [...]».

· (onomast, Begues) «etim. Es tracta sens dubte del plural del mateix mot ibèric baika que ha don(a)t el cast. vega i el port. veiga, segons la bona etimologia de Mz. Pi. (veg. dech v, 754a40). Per més que aquest mot, com apel·latiu, no ha estat mai català, tals aparicions esporàdiques d’un mot com a topònim en els dominis veïns a aquells on és viu, es donen sovint en toponímia.»