fitxes - cdlpv

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

Emili Casanova: «La creació lèxica dels colombaires valencians entre el segle XVIII i el XX», Zeitschrift für Katalanistik / Revista d'Estudis Catalans, 18, 2005

  1. agafar una devesa i seguir-la: 'anar ben orientat en una decisió com fa el colom' (el mot devesa no s'usa habitualment més que en toponímia i en aquesta frase).
  2. agarrar la riatxera: 'seguir camí', com el colom que s'orienta seguint un riu o barranc (mot no registrat ni en el DCVB ni en el DRAE, creat sobre riatxol o «riacho»).
  3. agarrar recalfades: 'festejar una xica buscant sexe continuadament sense èxit'. Ve de l'acció que fa un colom darrere de la coloma sense aconseguir emportar-se-la al colomer. Quan després de 5 o 6 dies de fracassos no cobria la coloma s'ha de donar-li una pastilla o posar-li una coloma de casa.
  4. agavinat -ada: persona 'que té els cabells blancs', com els coloms.
  5. anar de fil: 'anar tot seguit i perfectament' (aquesta expressió també pot venir del vocabulari tèxtil).
  6. anar (o volar) llis: 'tindre una vida còmoda', com el colom quan no té obstacles ni vents en contra.
  7. anar perdut com un colom: 'anar d'un lloc a un altre sense trellat'.
  8. anar ringo rango: 'anar decidit i amb moltes contorsions', com el colom cara a la coloma.
  9. animal de rampinya (o lladre), ser un ∼: 'conquistador sense escrúpols ni respecte als amics', com el falcó que perseguia els coloms i de vega- des es menjava els millors.
  10. avorrir els fills: 'passar dels fills, abandonar-los': de vegades els coloms passen dels colomins i ha ser l'amo qui els alimente.
  11. canyamons, donar a u ∼: 'donar un menjar especial, d'ocasions assenya- lades', perquè als coloms els canyamons se'ls dona esporàdicament perquè eren cars.
  12. canyissola, eixe al final passa per la ∼: 'ser convençut o dominat un home per la dona o al revés', perquè canyissola 'part de la volada per on entren els coloms al colomer'.
  13. catxapera, estar feta una ∼: 'un desastre una persona o un lloc', com la caseta del colom que no arriba a la categoria de colomer, o que no es neteja ni s'ordena prou.
  14. colom de pèl, ser un ∼: 'qui té moltes pretensions però no fa res', com el colom que mai no tanca les colomes.
  15. colom roín, ser un ∼: 'no serveix per a res', com el colom que no apro- fita per a festejar la coloma i es mata d'un bac.
  16. colomí (o pitxó): 'persona astuta, de poc fiar'.
  17. corrucos (o corrococos), fer ∼: 'corruquejar, fer afalacs a les dones, a xiquets o a qui vols', ja normal en Bernat i Baldoví. Naix per onomatopeia dels marrucs del colom, segons el DCVB.
  18. corruquejar: 'festejar, fer signes d'enamorat' .
  19. cultura del colom: «la ∼ s'ha de vore, i és que els coloms tenen més intel·ligència que els hòmens».
  20. curro, ser un /anar ∼: 'anar amb el cap ben alt i en pla de conquista', com els coloms.
  21. desenganyar-se una coloma: 'perdre l'interés pels colom', com les persones.
  22. dir mentires i mantàfules: ho fan els colombaires exagerant els valors dels seus coloms.
  23. donar joc: 'ser un bon contrincant o conquistador', com el colom.
  24. edros: «Eixe és tan fetiller que no menja ni edros» (edros, évols o veces). És el menjar propi dels coloms.
  25. el colom menja or i caga plom: es diu del colombaire que perd moltes hores i molts diners aviant els coloms.
  26. embalostiat: «el colombaire té fama d'embalostiat perquè està sempre mirant cap amunt, cap al cel». Els coloms també poden ser un balòstia o estar embalostiat si es queda mirant a la coloma i es deixa superar per tots (balòstia és un mot no registrat en els diccionaris catalans, i segurament ve de balàustia 'badoc', la fruita del magraner).
  27. empapussar: 'donar-ho tot al bec, sense esforç', com els coloms als fills. Especialment, empapussar un xic a una xica —o a un fill—.
  28. emparellar-se: es diu del colom i de la coloma i s'aplica al xic i la xica.
  29. estar nerviós: el colom, i per tant no para mai ni quan està amb la coloma.
  30. estar picat: (referit al colom o a la persona) '...'.
  31. estar revolant a u: com el colom a la coloma 'no estar quiet, perseguir-lo com un borinot'.
  32. faltar-li la cabera a u: 'no tindre seny', com si et faltara la 'ploma remera situada al cap de l'ala que dirigeix el colom'.
  33. fer el colom: 'festejar a una dona', ja que els coloms tenen fama de grans amants.
  34. fer memeus: 'carantoines o accions fingides d'afecte' com els coloms.
  35. fer viatges a la xica: 'fa revolades insinuant-se', com a la coloma per fer-li entendre que la vol.
  36. fer-se la mà: el colom, quan un altre s'emporta la coloma i ell passa la mà per la paret, com les persones.
  37. fer volar coloms: 'dedicar-se a coses sense profit ni trellat', 'il·lusionar-se sense base', com fan els colombaires.
  38. festejar la coloma: com a les dones.
  39. figura: «eixe xic és un figura» 'té unes qualitats destacables però encara no sabem si triomfarà', com el colom, que té un color de difícil classificació.
  40. fluix de boca, ser ∼: 'ser un boquimoll'. En l'animal en canvi, s'aplica al boscatge o inflamació de la mucosa.
  41. lladró, -ona: 'enamora, sedueix, rapta', com els coloms.
  42. magany, ser un ∼: es diu del que és pillet i malcarat, poc de fiar. Segurament perquè el color magany és un color entreverat entre toscat i mascarat (no es registra en el DCVB. Deu estar relacionat amb maganya 'lleganya'; 'dany produït per un colp').
  43. marcar casa o territori: com els coloms, és fer veure que la xica tal està sent conquistada per tal.
  44. maricó, ser un ∼: el colom, perquè no segueix les colomes.
  45. marruquejar: 'afalagar una dona quan està conquistant-se', perquè els coloms emeten un so característic, especialment els mascles quan volen conquerir una femella.
  46. mascarat, ser un ∼: 'xic que té un color tirant a fosc', com el colom de pèl de color blau amb taques obscures.
  47. no parar en torreta 'no estar mai quiet'. Com diu el DCVB, basant-se en el romanç de Ros que publiquem ací: «l'origen d'aquesta frase és el fet dels coloms que, llançats a volar pels colomaires, a vegades fan tota la volada sense posar-se a cap torreta ni teulada».
  48. no saber on té el rabo: es diu de qui ha perdut el rumb de la vida i no va recte, com la coloma que desrabada o sense cua no sap orientar-se.
  49. parlar de coloms: 'canviar de tema, quan la situació està posant-se complicada'.
  50. parrupejar: 'saludar amb intenció de conquesta a una dona', com els coloms que canten o fan parrups a les colomes.
  51. pegar la carcassada: 'pegar la rebotada' (mot no registrat, derivat de carcassa 'artefacte pirotècnic') Pegar una (o la) rebotada (o rabotada): s'aplica a la persona que s'enfada i se'n va airadament sense cap raó, com els coloms que ixen o es «despleguen d'on estan —uns 15 o 20— pensant-se que la coloma se n'ha anat i no és així». Normalment si «rebota tornarà». Es pronuncia de les dues maneres. (L'origen deu estar en rebotar, però per creuament amb rabo o rabinada fa rabotada.)
  52. pelmudar: «eixe encara no ha permudat», com fan els coloms cada any, com a símbol de fer-se gran.
  53. pigüero, ser un ∼: 'que sempre va darrere de les dones', com els bons coloms (mot derivat de piu 'penis').
  54. piular: 'dir coses poc perceptiblement però de manera insistent'. Es diu en la frase ni piula 'no fa ni el so dels coloms'.
  55. piuló, ser un ∼: 'un protestador com un xiquet', com fan els coloms que no paren mai.
  56. plegar-se: 'acceptar una cosa, com els coloms que es pleguen i es tiren de dalt a baix quan prenen una decisió'.
  57. plomar: "eixe xiquet encara no ha ∼" 'no ha crescut, no té coneixement'.
  58. remontar (o remuntar) amunt: 'alçar el vol, véncer una dificultat', com el colom.
  59. requedar-se: 'mantindre's a l'espera', com els coloms que esperen pacientment que els altres competidors se'n vagen per a ell estirar la coloma cap al seu cau.
  60. rodar el colomer: 'festejar una xica'.
  61. rondejar o rondar: a una xica, 'festejar-la'.
  62. rumbar o rumbejar: 'fer carasses o ganyotes per aconseguir els favors', com el colom fa a la coloma.
  63. ser bo ni per a volar coloms, això no ∼: 's'aplica a roba vella, a persones sense espenta, a coses de poc apreci'.
  64. ser fluix de rem (o tindre poc rem): 'tindre poca força o energia', com del colom que necessita una coloma que vole poc.
  65. ser un colom sense fel: 'ser bo de natura'.
  66. ser un rateret: 'molt pillet per aconseguir la coloma'.
  67. ser un soca (o un balòstia): 'estar embovat'.
  68. ser una coloma: 'estar en edat de festejar'.
  69. solta: 'coloma que han deixada anar en un altre poble perquè la intenten conquerir els coloms'. D'ací ve el nom de l'esport la «solta» de coloms (potser també de l'acció de soltar al vol els coloms).
  70. tindre bona pitera: del colom es diu no de la sinada sinó del pit de l'au o «petxuga», quan sobre. També s'usa el mot pitrera 'sinada'.
  71. tindre carisma: 'tindre un do d'atracció', com el colom que té atracció i tanca la coloma en el seu colomer.
  72. tindre pedres en la morella (o en el pedrer): 'no té bon color, deu estar malalt', com li passa al colom que l'ha d'operar el propietari si vol salvar-lo.
  73. tirar a broma: es diu quan tots els participants en un joc, una activitat, tenen els mateixos drets i llibertat per intentar fer-se amb el triomf.
  74. tirar a pacte: 'desentendre's, allançar-se a perdre'; anar a pacte 'allançar-se a perdre, anar en orris'. En el tir de colom, 'jugar-se tot en un tir entre el tirador i el colombaire'.
  75. trastejar una xica: 'provar-la, intentar com respondrà abans de demanar-li res en concret', com el colom que meneja la coloma de lloc abans de portar-la al colomer.
  76. trencar la seguida: 'perdre la marxa o activitat', com els passa a molts coloms que deixen d'anar darrere dels coloms.