fitxes
Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
Comunicació a la trobada de tècnics amb l'AVL - 24.11.2005 dj.
Miquel Boronat Cogollos
Transcriptor corrector
(Corts Valencianes)
1. Introducció
En primer lloc, tal com férem l'any passat, felicitem la iniciativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) de fer la trobada de serveis lingüístics valencians. Sabem que és un esforç que porta aparellat un maldecap que serà poc agraït i que no sembla que haja de reduir fàcilment el nivell d'hostilitat existent entre l'ens normatiu i molts professionals lingüístics de les administracions públiques i privades. Esperem que esta segona edició aconseguixca de tots els que hi participem un grau diferent i superior d'acostament a la realitat i una vinculació més forta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) amb la tasca professional dels tècnics i tècniques lingüístics.
Curiosament, també m'incita a escriure esta comunicació un fet desconcertant consistent en el ball terminològic entre la redacció de la convocatòria de la trobada que he trobat al web de la institució i el full d'inscripció que calia omplir per a inscriure-s'hi. Pensàvem que es tractava d'una trobada de tècnics lingüístics, però una precisió terminològica del full era, contràriament, imprecisa, ja que es referia a «tècnics de Promoció lingüística», on inclús apareixia destacat amb majúscula inicial el terme «Promoció».
Evidentment, ara tenim una bona ocasió per a resoldre estos malentesos i confusions i altres que envolten tant la tasca dels tècnics lingüístics com la seua configuració professional, principalment en les administracions públiques que tant ens afecten.
2. Acostament específic
Em permetré parlar ara breument de la meua situació laboral, poc representativa en l'àmbit professional, però molt representativa de la inestabilitat que he detectat respecte a la concepció del que és un tècnic lingüístic.
Sóc transcriptor corrector a les Corts. Naturalment, ara convé que aclarixca que no sóc traductor corrector de les Corts, col·lectiu que sí que ha sabut refermar-se i tindre una mica més definida la seua situació professional. Descriuré per damunt la meua faena dient que els transcriptors correctors ens dediquem a transcriure i corregir les intervencions que es produïxen en l'àmbit de la tasca parlamentària, faena que es plasma en el Diari de Sessions de les Corts Valencianes, publicació que crec que és molt menys coneguda que el Bolletí Oficial de les Corts Valencianes i amb la qual moltes voltes és confosa. La nostra faena com a transcriptors correctors comprén la transcripció i la correcció de les intervencions parlamentàries, les faenes d'edició del Diari de Sessions i altres tasques lingüístiques no específiques que ens permeten millorar el nostre producte, sempre menys del que caldria.
A pesar que eixes són les funcions dels transcriptors correctors i que les hem estat fent des de fa uns quinze anys, la història de la creació de les Corts Valencianes —i ara em clavaré en algun buc— està massa associada a criteris arbitraris personals i a manipulacions ad hominem de les condicions i les classificacions laborals, cosa que ha comportat la confusió i la desqualificació de la nostra faena.
Tot i que això és un tema que només deixe assenyalat i que sabem que haurem de resoldre en un altre lloc, ho esmente perquè ho considere un reflex de la situació que es dóna quan no es descriuen adequadament els perfils professionals, quan les funcions no s'ajusten a la classificació del lloc de treball, quan regna la confusió sobre les funcions mateixes, quan es permet l'intrusisme laboral, en resum, quan eixint-se'n dels àmbits de la política s'imposen percepcions personals per damunt dels criteris i dels principis que han de regular el funcionament de l'administració pública. I no els lleva importància o transcendència que siguen situacions heretades.
3. Acostament generic
La situació dels tècnics lingüístics en les diferents administracions públiques del País Valencià és, en general, una mica semblant. Si bé podem arribar a entendre que administracions diverses tenen segurament necessitats diverses, això no justifica de cap manera el desgavell de classificacions, funcions i perfils en allò que hauríem de considerar els llocs de treball de tècnic lingüístic, llocs que haurien d'haver assolit, si més no, una certa homogeneïtat bàsica.
En este sentit, el full de l'avl que hem rebut per a inscriure'ns a la trobada, en el qual es parla de la «promoció lingüística», només es referix a una de les possibles funcions del tècnic lingüístic. Segurament, podem atribuir eixa redacció a un reflex automàtic de la denominació que reben un conjunt concret de tècnics lingüístics dins de l'administració del Consell de la Generalitat Valenciana sota la denominació de «tècnic mitjà de promoció lingüística». Com que tampoc és ara el moment d'aclarir quin és l'origen d'esta denominació i els malentesos a què ha donat lloc, només indicaré que la promoció lingüística no és la funció que realitzem principalment i majoritàriament els tècnics lingüístics de la Generalitat Valenciana, dedicats més aviat a altres tasques que no creiem que es puguen emmarcar en l'àmbit de la promoció o planificació, tot el contrari de la quantitat de tasques que solen arribar a portar avant els tècnics de l'administració local.
4. Acostament professional
Així doncs, ara em centraré en la percepció professional que els mateixos tècnics haurien de tindre de la seua faena. No parlaré de la percepció que tenen, perquè cada u és un món i pensa d'una manera diferent i perquè això es podrà concloure en part del que descriuré quant a la seua tasca professional, perfil i funcions.
Ho hem dit en diversos llocs i diverses vegades: els tècnics lingüístics de la Generalitat Valenciana són una espècie d'ONG emboscada en l'administració valenciana a fi de salvar-los la llengua als polítics i als valencians. Tot i que em sembla que eixa percepció política és real —tant per a bé com per a mal—, ha de ser rebutjada immediatament pels tècnics lingüístics.
Hui en dia, passat el moment d'eufòria del voluntarisme inicial, quan tothom dins l'administració participava d'una certa ambició paternal respecte de l'administració que naixia, els tècnics lingüístics no estan per a salvar res, sinó per a gestionar la producció lingüística de les administracions públiques i contribuir així a gestionar les relacions lingüístics en la societat valenciana.
Eixa tasca primordial pot abastar, entre altres funcions i d'acord amb les necessitats dels serveis i de la societat, la traducció, la correcció, la docència, la planificació lingüística i l'assessorament en la gestió lingüística de les institucions. Estes funcions, de caràcter marcadament lingüístic, demanen, per a ser ateses professionalment, un perfil concret dels llocs de treball, amb una qualificació i unes responsabilitats ben determinades. En eixe sentit, ja s'ha produït el cas que un tècnic lingüístic ha hagut de declarar com a pèrit en un conflicte laboral sorgit arran de la política lingüística d'un ajuntament. ¿Qui més ho podia fer amb caràcter professional i cenyint-se a les seues responsabilitats relacionades amb la gestió derivada d'una política lingüística democràtica? És evident que només el tècnic lingüístic, i va ser precisament eixe fet el que motivà la seua declaració: la seua qualificació com a tècnic lingüístic.
És a dir, els tècnics lingüístics no són aquelles persones que treballen en l'administració redactant documents en valencià o en castellà, aquelles persones que organitzen campanyes d'alfabetització, que promouen concerts de grups valencians, etcètera. Tot i que puguen col·laborar en la realització d'eixes activitats, els tècnics lingüístics són, en primer lloc, un personal qualificat tècnicament i gràcies a eixa qualificació, demostrada en unes oposicions o provés d'accés específiques, han accedit a les seues responsabilitats tècniques dins de l'administració. Caldria, per tant, aclarir el panorama sobre allò que són qualificacions i classificacions professionals diferents amb àmbits de responsabilitat diversos. Ni tot el qui canvia un llum fos és electricista, ni el qui fa fotocòpies és reprògraf o editor, ni qui organitza campanyes de lectura en valencià és tècnic lingüístic. Almenys, no tan sols per fer això.
5. Esmena de la realitat
Aclarit que els tècnics lingüístics existixen —supòsit del qual partíem i que assegurem perquè ens cal per a les reflexions que estem fent—, convindria que els mateixos tècnics se n'adonaren i aprengueren a diferenciar quines són les seues atribucions i responsabilitats professionals i quines són les directrius polítiques que els poden afectar directament o indirectament.
Novament hem conegut este octubre passat que alguns funcionaris o polítics en algun lloc de treball o de representació de la Generalitat Valenciana l'han mampresa amb un verb transitiu i han decidit ignorar-lo, esborrar-lo —tant al verb com a tots els seus parents— amb l'excusa ja fàcil i inevitable que això «és el que diu l'avl», una frase que ens fa pensar en l'hermenèutica d'un fulletó interminable.
Qualsevol tècnic lingüístic hauria de saber, en primer lloc, que ningú més que ell i les institucions normatives poden decidir sobre l'àmbit de la gramàtica o del diccionari —en nivells diferents un i altres, és clar. Dins de l'administració, el tècnic en temes de llengua és el tècnic lingüístic i el seu àmbit professional d'actuació inalienable està marcat per la seua capacitació tècnica i pel perfil professional del seu lloc de treball.
Si es dóna el cas que a un director general o a un secretari general administratiu no li agrada un verb, té en la seua mà el dret d'usar-lo o no, com un usuari més de les llengües oficials, però hauria de ser molt remota la possibilitat que a un director general se li ocorreguera fer que un tècnic d'urbanisme traguera comptes amb dades matemàtiques fantasioses com que dos per dos fan set o que un tècnic lingüístic deixara d'escriure les paraules asimismo, certificado o acápite.
Tanmateix, hi ha factors que afavorixen eixa concepció tan poc professional de l'administració com són, d'una banda, l'herència voluntarista en la gestió lingüística, i, d'una altra banda, la conflictivització premeditada de l'ús de les llengües -i per no disfressar-ho més del compte concrete que parle del País Valencià i que parle del català.
El primer factor, l'herència, podem bandejar-lo de la nostra anàlisi, perquè té motivacions polítiques que se'ns escapen i que no podem resoldre tècnicament. Però el segon, la conflictivització, heretada també d'altres moments polítics, ha conformat en la ment de molts funcionaris tècnics lingüístics la percepció que el seu àmbit de responsabilitat laboral és inconcret i sotmés a possibles desitjos de la jerarquia política.
6. L'espai professional dels tècnics
En canvi, puc assegurar que tot i no ser una actuació suficientment generalitzada, la pràctica de molts professionals és molt diferent i molt adequada, tal com s'ha esdevingut en el que he denominat el cas del verb transitiu i la seua família. En este cas concret —ocorregut a mitjan octubre d'enguany, com he dit—, cap dels tècnics que havien de prendre alguna decisió tècnica en eixe tema, i que havien estat pressionats per a aconseguir un cert efecte polític, cap d'ells s'ha desmarcat de la seua tasca professional i cap d'ells ha acceptat sotmetre el seu criteri i les bases de la seua capacitació a les vel·leïtats poc o molt inconfessables d'alguns càrrecs polítics. La resposta del director general ha segut òbvia i inapel·lable políticament: «Ja trobarem qui substituïxca eixe verb per un altre», va dir amb molta certesa sobre la previsió. Suposem, però, que no es devia referir a cap tècnic lingüístic. És només una suposició esperançada.
Per tant, els tècnics han arribat en este cas fins allà on devien. Sabem que això en un ajuntament pot ser molt més complicat i desagradable, atesa la diversitat de tasques que hi solen realitzar els tècnics lingüístics i la possible pressió directa dels polítics sobre els funcionaris. Però això mateix ha de reforçar els mitjans de suport dels tècnics lingüístics a través d'associacions professionals, de sindicats o de la mateixa institució normativa, partint, naturalment, d'una aproximació clara i concreta a aquells llocs de treball que considerem que realment pertanyen a tècnics lingüístics, tal com hem assenyalat anteriorment.
Així, i pense que no és difícil comprendre-ho, cal que, començant pels tècnics i passant per la institució normativa, sapiam a quin col·lectiu professional assenyalem quan parlem de tècnics lingüístics, de tècnics de promoció lingüística, de traductors, d'assessors lingüístics..., diverses denominacions habituals per a un mateix col·lectiu professional. Per contra, tot i la bona intenció amb què es puga arribar a adduir, quan hi incloem professionals d'altres àmbits més o menys relacionats, no ajudem a reforçar la figura professional sinó a difuminar-la en un ventall de possibilitats que en algun cas ha arribat fins als assessors personals d'algun polític de guàrdia.
7. Relacions amb l'ens normatiu
Una altra font de conflicte ben esmenable i a l'abast de la institució que ens convida a la trobada, és la falta de connexió entre els tècnics lingüístics, les universitats i els professionals de l'administració pública valenciana. Entenc que parle de coses políticament impossibles, però no de coses professionalment impossibles. L'avl i les universitats encara tenen pendent establir les vies que permetran que els tècnics de les administracions públiques valencianes esdevinguen els intèrprets, difusors i aplicadors de les decisions normatives.
La incomunicació entre les parts que he esmentat —avl, universitats i tècnics professionals— facilita l'aparició de pregoners polítics de torn o d'hermeneutes diletants que fan falsa doctrina lingüística amb els documents que emet l'avl. És cert que els tècnics han de complir les seues responsabilitats professionals, però també és cert que l'establiment d'uns canals de comunicació àgils i sòlids entre les parts esmentades, aniria en benefici de la tasca tècnica i de l'aplicació de les decisions normatives en la societat. És a dir, seria beneficiosa per a la planificació lingüística.
8. Resum reinterpretatiu
En resum, caldria que l'avl establira el seu cens real de tècnics lingüístics i el sistema per a relacionar-s'hi —i que establixca tots els censos dels col·lectius a qui puga interessar la tasca normativa, però sense barrejar eixos col·lectius professionals—. Cal ja fer un pas més de concreció quant al que l'AVL vol pel que fa a l'ús normal del valencià. Cal que les administracions públiques valencianes complixquen els seus deures lingüístics, per a la qual cosa és necessària la col·laboració dels tècnics lingüístics, personal tècnic que ha de tindre les seues funcions i atribucions adequadament descrites i classificades. I cal que els tècnics lingüístics assumixquen la seua condició de tècnics professionals, i, sobretot, que els ho permeten.
