LÓPEZ GÓMEZ, A.; Geografia de les Terres Valencianes, pàg. 49.
MATEU i BELLÉS, JOAN; id. nota 2, pàg. 66.
GUICHARD, PIERRE; Estudios sobre Historia Medieval, pàg. 173, 181 i 240.
id. nota anterior.
id. nota 1, pàg. 31 i 46.
id. nota anterior.
DOMÈNECH SERENA, MILAGROSA; «Rafelguaraf: l'explicació d'un nom», en núm. 2 de Llavor, Revista d'informació de Rafelguaraf, desembre de 1979, pàg. 9-10.
GUICHARD, P. i BAZZANA, A.; en Nuestra historia, volum II, pàg. 271-272.
RUBIERA MATA, Mª JESÚS; «Rafals y raales, Ravals y arrabales, Reals y reales», en la revista d'estudis àrabs Sharq al-Andalus de la Universitat d'Alacant, pàg. 118-122.
id. nota anterior.
Més recentment Guichard ha reconegut que cal corregir els seus anteriors treballs quant a la diferència entre real i rahal. Els reals entén que eren més d'esplai i de caràcter aristocràtic, però reafirmant-se quant al seu plantejament dels rahals. (Historia del pueblo valenciano, volum I, pàg. 226-227. També en la VI Assemblea d'Història de la Ribera que es va celebrar a Alzira els dies 24 i 25 d'abril de 1993 continuava pensant en la validesa dels seus plantejaments). Així, per tal d'abreujar un poc aquest article i a la vista que la diferència entre real i rahal sembla estar prou clara per als estudiosos en la matèria, he suprimit tota la relació de Reals (40 en total) que en l'article publicat a Carcaixent sí que apareixien.
id. notes 8 i 9, pàg. 153-174.
id. nota anterior.
SCHOORL, FRED F.J.; «Over... La Ribera: Het artefactiel morfologisch patroon en 1250 jaar landschapsvormende processen in een valenciaanse regio»; Van de Vrije Universiteit, Amsterdam, pàg. 57-58.
IVARS PÉREZ, JOSEP; «El despoblat de l'Atzuvieta (la Vall d'Alcalà). Introducció als anàlisis tipo-morfològics al País Valencià», en Sharq al-Andalus, pàg. 106.
EPALZA, MÍKEL de; «Un modelo operativo de urbanismo musulmán», en Sharq al-Andalus, pàg. 141.
id. nota 13; pàg. 271-272.
SANCHIS GUARNER, MANUEL; id. nota 3, volum 11, pàg. 120.
id. notes 8 i 9; pàg. 217 i 240-242.
CORTÉS, FURIÓ, GUICHARD i PONS; «Les alqueries de la Ribera: Assaig d'identificació i localització», en Economia Agrària i Història Local, pàg. 213-214.
id. nota 1; pàg. 30 i 199.
En l'edició del Llibre del Repartiment a càrrec d'A. Cabanes i R. Ferrer, transcriuen el topònim d'aquest mateix assentament com a «rafal Alaraf».
Únicament figuren els del Llibre del Repartiment. Òbviament, en altres documents medievals apareixen també rahals que no figuren ací, com és el cas del Rahal Sac Biyens, que sembla era un del terme de l'Ènova (GUINOT RODRÍGUEZ, ENRIC; Cartes de poblament medievals valencianes, pàg. 289).