Vicent Sanchis i Martínez
Rafelguaraf és un municipi situat a uns 48 kms. de València. L'extensió del seu terme és de 16,32 km2, dintre del qual comprén els llocs d'el Tossalet, Berfull, i el Riurau, amb un total de 2.472 habitants a 31-12-97. El terme és accidentat al sector sud-oriental (el punt més elevat és la Penya Roja a 345 metres d'altitud) i es caracteritza bàsicament per l'oposició entre la zona de les serres (al sud-est) i les terres de cultiu, el pla (al nord-oest). El clima és mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos. Les mitjanes tèrmiques oscil·len entre els 9º de gener i els 26º d'agost.
La superfície cultivada suposa aproximadament el 56,7% del total, mentre que la inculta ocupa el 37,5%. Les estructures agràries es basen en una propietat de la terra molt distribuïda i amb un alt índex de minifundisme. Hidrològicament el terme està conformat per una densa xarxa de barrancs que prenen la direcció d'est a oest, i està creuat, entre d'altres, pel barranc del Pinar. Els conreus, gràcies a l'aigua del riu d'Albaida, són a través de séquies que formen part de la Séquia Comuna de l'Ènova (400 ha) i de pous (490 ha). A destacar que el tarongerar constitueix gairebé un monocultiu (750 ha) i que la superfície de secà és poc important (unes 30 ha).
Hi ha constància de l'existència de tallers lítics de principis de l'Eneolític. Rafelguaraf era una antiga alqueria islàmica; hi ha documentació que acredita l'existència d'una mesquita així com d'uns banys àrabs. Després de la conquesta del rei Jaume I, però, la població continuà sent mudèjar al 100% fins l'expulsió morisca, en què tots tres nuclis quedaren despoblats. Se sap que el dia 22 d'octubre de 1609 foren embarcades a Dénia un total de 122 persones de Rafelguaraf; Berfull tenia aleshores 20 focs (96 habitants), i el Tossalet en tenia 23 (110 habitants). A posteriori, el Tossalet va passar a denominar-se Tossalnou, i a Rafelguaraf li fou atorgada carta de poblament el 6-VII-1626 per Joana Eslava, Comtessa del Castellar.
Durant la Guerra de Successió, el senyor de Rafelguaraf, Comte d'Almenara, va prendre part per Felip V; pel contrari, el senyor de Berfull va prendre part per Carles III d'Àustria, arribant a ser governador de les forces dels maulets a Xàtiva. Entre 1720 i 1778 hi hagué un plet per la possessió del Realenc entre els Dominicans i les autoritats de Xàtiva contra les de Rafelguaraf i els titulars de la senyoria; tot i arribant posteriorment a ser terme de Rafelguaraf entre setembre de 1851 i setembre de 1852. L'actual configuració municipal va concloure amb les agregacions de Berfull (el 24-VIII-1846) i el Tossalet (el 26-VI-1870), població on cal destacar l'elegant portada de l'església, interessant pel seu equilibri i per la sàvia combinació d'elements classicistes ben ordenats.
A mitjans del segle XIX s'originà el llogaret del Riurau; època en què augmentà el conreu del tarongerar, per influència, en gran mesura, dels llauradors carcaixentins. En les revolucions de 1854 i 1868 es va prendre part pels liberals de manera pacífica. Altre fet remarcable fou la desamortització dels béns comunals municipals que en 1871 passaren a propietat de la família Reig Bigné. En l'edifici de l'ajuntament, de 1896, cal ressaltar la façana principal amb decoració de ressonàncies medievals i d'acord als postulats historicistes de l'època. Durant la Segona República i la Guerra Civil cal destacar la quasi total absència de fets violents in situ, a excepció de la crema de l'arxiu parroquial i de l'església, que fou substituïda en 1948 per una altra segons un gust sobri i auster i amb escassa decoració exterior.
Orografia
Hidrografia
Sistema de reg (séquies, braçals, pous i fonts)
Poblament
Partides
Vies de comunicació
Altres llocs d'interés
El Realenc és una pertinença del municipi de Xàtiva que constitueix una de les majors explotacions agrícoles del País Valencià. Aproximadament hi viuen unes 36 persones, i els nuclis habitats són els Mollons -situats a 1.600 metres de Rafelguaraf-, així com la Casa dels Frares. El punt més elevat és el Molló Alt a 425 metres d'altitud.
Es té constància de l'existència de tallers lítics de principis de l'Eneolític i també de materials del Ferro-I. Té el seu origen en una donació efectuada l'any 1247 pel Rei Jaume I a l'orde dels Dominicans, als quals va pertànyer ininterrompudament fins la desamortització. Encara hi ha un oratori dedicat a la Verge dels Desemparats, que recull elements historicistes en una façana senzilla amb decoració a la gòtica.
En el segle XVIII va estar en litigi la possessió del Realenc entre els Dominicans i les autoritats de Xàtiva i les de Rafelguaraf i els titulars de la senyoria. Com a conseqüència de la desamortització va passar a ser propietat privada, sent en 1851 de la família Reig Bigné. Durant la Guerra Civil fou col·lectivitzada per una comissió formada pels sindicats CNT i UGT de les poblacions limítrofs (Carcaixent, Simat de la Valldigna, Barxeta i Rafelguaraf) i també de Xàtiva, l'Ènova i la Pobla Llarga.
Orografia
Hidrografia
Sistema de reg (pous i fonts)
Poblament
Vies de comunicació
Altres llocs d'interés