fitxes
Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
Text corregit a partir del de l'Oficina Lingüística de l'STEPV-iv
El 23 de novembre del 83, ara fa dèsset anys, les Corts Valencianes aprovaren, a Alacant, sense vots en contra, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Els representants dels valencians concretaren en ella el pacte de convivència lingüística, en desenrotllar l'article 7 de l'Estatut d'Autonomia, i atesa la «situació diglòssica consegüent a la situació de sotmetiment del valencià» assumiren com a objectiu la recuperació del valencià «llengua històrica i pròpia del nostre poble» per «assolir l'equiparacio efectiva amb el castellà i garantir l'ús normal i oficial dels dos idiomes en condicions d'igualtat». Des d'eixe moment s'encetà un procés de promoció de l'ús i ensenyament del valencià davall la direcció tècnica i la coordinació del Govern valencià «assessorant totes les necessàries administracions públiques i particulars, i adoptant les mesures que siguen per a fomentar l'ús i extensió del valencià».
El Consell Valencià de Cultura, en el seu dictamen sobre qüestions lingüístiques, de 13 de juliol de 1998, va enumerar sobre este procés tant els avanços com les necessitats en la recuperació del valencià. Pel que fa als progressos aconseguits, va assenyalar, entre altres: «quant a l'ús culte i oficial, estem millor que no hem estat en els darrers segles», «hem assistit darrerament a una clara milloria en el nivell de consideració i de prestigi social del valencià» i que les Normes de Castelló «han sigut el punt de partida, compartit pels valencians per a la normativització consolidada de la nostra llengua pròpia». Però referent a les necessitats: «esta milloria es troba entrebancada pel conflicte esterilitzador que es perpetua entre nosaltres, especialment en la ciutat de València i la seua conurbació sobre el nom, la naturalesa i la normativa de la llengua» i necessitada de noves «mesures polítiques», per la qual cosa va proposar «la creació d'un ens de referència normativa» i la urgència d'aconseguir els «consensos més amplis possibles» per a promoure «l'ús del valencià als diversos nivells».
Atesos estos plantejaments, les Corts Valencianes aprovaren, el 16 de setembre de 1999, la llei de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i a hores d'ara ha sigut possible fer viable l'elecció per les Corts, per la majoria qualificada dels dos terços dels diputats, dels membres que la constituiran, atesa la proposta acordada entre els principals partits de l'arc parlamentari valencià.
Però atés el dictamen del Consell Valencià de Cultura, este acord sobre els components de la institució en demanda d'altres. Primer, el compromís dels membres de l'Acadèmia de ser fidels als «princípis i criteris» establits en la llei de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Però, a més, és urgent generar d'altres acords dirigits a aprofundir en el procés de promoció d'ús del valencià en concretar, desenrotllar i actualitzar els manaments de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, l'objectiu bàsic de la qual té plena vigència, i alhora els instruments que la llei assenyala per aconseguir-ho. Estem convençuts que l'ensenyança i l'Administració són els principals vehicles de recuperació lingüística.
Després de 17 anys d'haver entrar en vigor, l'èxit d'una de les primeres lleis de les Corts Valencianes, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (llei 4/1983), sembla escàs. La llei no ha donat els resultats esperats perquè s'ha aplicat, i molt dèbilment, només en el sector de l'ensenyança. En l'importantíssim apartat de l'ús del valencià, és a dir, de promoció i recuperació de la llengua, l'aplicació de la llei ha resultat insatisfactòria.
Conscients del fet que el valencià, llengua pròpia dels valencians, tal com va destacar en el seu informe de juliol de 1998 el Consell Valencià de Cultura, «corre el gran perill de desaparéixer en poc de temps» si no es prenen les mesures oportunes per part de les institucions i poders públics:
Volem acordar un marc compartit perquè la defensa i promoció de la cultura i de la llengua del nostre poble quede al marge de l'enfrontament partidista i es convertisca en una tasca comuna de tots els partits i totes les institucions. Volem, així, assumir el compromís de garantir la consecució dels principis que defén la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià a través de les actuacions i mesures concretes necessàries. Volem, en suma, fer realitat el coneixement i l'ús normal del valencià entre tots els ciutadans, per tal de mantindre un patrimoni cultural i lingüístic valuosíssim i irrenunciable per a tots els valencians per tal d'enfortir la convivència i la vertebració social.
1. Reconeixement de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià de 1983 com a punt de partida per a l'extensió de l'ús normal del valencià en la nostra societat, i compromís de desplegar reglamentàriament la llei en els aspectes referits a l'ensenyament, l'ús en l'Administració, l'ús en els mitjans de comunicació, l'ús en tots els àmbits i activitats socials, inclòs especialment el de la vida política i parlamentària, el respecte a la toponímia valenciana o l'ús del valencià als tribunals de justícia, entre altres àmbits, d'acord amb l'esperit de la llei. En definitiva, es tracta d'afavorir decididament la promoció del valencià, per tal que puga arribar a estar al mateix nivell d'ús i prestigi que el castellà.
2. Aplicació de polítiques actives de les institucions públiques existents a la Comunitat Valenciana per a ampliar el prestigi social del valencià, reforçar-ne l'ús i aconseguir la plena igualtat de l'ús de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana o equilingüisme. Per a esta finalitat caldrà crear una xarxa tècnica de personal preparat (tècnics en animació i normalització lingüística) amb els mitjans suficients per treballar de manera coordinada i eficaç des de diverses institucions (ajuntaments, conselleries, etc.)
3. Garantir l'ús del valencià en totes les activitats oficials (declaracions institucionals, publicacions, publicitat, comunicacions, documentació administrativa, etc.) de les institucions valencianes i, especialment, a les Corts Valencianes, a l'Administració de la Generalitat Valenciana i a les Administracions locals, de manera que se'n faça un ús exemplar en els àmbits escrits i orals formals, que incidisca en un major prestigi del valencià davant el conjunt de la societat. Especialment es garantirà el compliment de la legalitat pel que fa a assegurar que qualsevol ciutadà puga rebre les comunicacions oficials i adreçar-se a l'Administració en valencià; i es tindrà especial cura a atendre les denúncies que es presenten si en cap cas s'incomplix la llei.
4. En el camp de l'ensenyança, cal garantir que tots els projectes curriculars desplegats en els centres educatius (infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat) asseguren la consecució del primer objectiu general de cadascuna de les etapes, és a dir, el desenrotllament de les capacitats de comprensió i d'expressió oral i escrita en valencià i en castellà per igual. Es tracta de garantir el compliment de la llei i que la qualitat dels projectes lingüístics dels centres assegure la formació de ciutadans bilingües que puguen emprar indistintament, sense cap tipus d'entrebanc ni de rebuig, qualsevol de les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana, per poder aconseguir este objectiu caldrà desplegar mesures concretes, com són:
L'exigència del requisit lingüístic per a accedir a la docència en centres públics, no com a mèrit, sinó com a condició necessària, dins el marc constitucional, prèvia a qualsevol participació en un procés de selecció. Esta mesura es basa en l'article 23.1.2.3.4 de la Llei d'Ús (els professors i les professores han de conéixer les dos llengües oficials i d'acord a les seues tasques docents) sempre respectant la legalitat vigent i els drets del ciutadans.
La generalització dels programes d'ensenyament en valencià (per a valencianoparlants i per a castellanoparlants) per ser els únics models que s'han mostrat eficaços per a aconseguir un coneixement suficient i equivalent de les dos llengües.
El suport econòmic a l'edició de materials en valencià que omplin les carències actuals (materials curriculars per a optatives, per a les assignatures de batxillerat, etc.).
Planificació de recursos humans, organitzatius i econòmics especials per atendre la integració lingüística dels xiquets immigrants que s'incorporen por primera vegada al nostre sistema educatiu.
Desenrollament de plans especials d'alfabetització d'adults i de valencianització dels castellanoparlants i dels immigrants.
Política de col·laboració en matèria cultural i docent en la resta de comunitats autònomes d'Espanya.
5. Garantir que la Televisió Valenciana responga als objectius que van orientar la seua creació, la qual cosa exigix que la programació es faça preferentment en valencià, en els dos canals, ja que els valencians ja tenen garantida una oferta en castellà a través de dos canals públics (TV1 i TV2) i de diversos canals privats. També, el respecte als principis fundacionals obliga a dissenyar una programació de qualitat que contribuïsca a la construcció d'una societat democràtica, tolerant, dialogant i educada.
Altres mesures que caldrà dur endavant seran:
l La formació lingüística i l'exigència de rigor dels treballadors, especialment els que apareixen en públic: presentadors, locutors, redactors
l La producció de programes amb finalitat educativa que puguen ser referència per a les televisions comarcals i locals.
l Programes educatius per a l'aprenentatge i l'ús correcte del valencià i programes de foment del coneixement de l'ús cultural de la nostra llengua.
L'ajuda a les televisions comarcals i locals perquè desenrotllen la seua programació en valencià.
6. Suport decidit a l'ús del valencià en les indústries culturals o socials que tenen la llengua com a vehicle d'expressió (llibre, premsa, cinema, teatre, Internet, audiovisuals, etc.), dotant una xarxa de tècnics que puga donar el referit impuls (article 25.4 de la Llei d'Ús) i donant suport econòmic a través d'ajudes, beques, etc., als projectes que ajuden a valencianitzar el nostre entorn. En els mitjans de comunicació s'impulsaran programes que relacionen el fet lingüístic valencià amb la història, la geografia, la literatura, la cultura popular, l'onomàstica, etc., pròpies dels valencians.
7. Polítiques sistemàtiques de promoció de l'ús del valencià en les activitats socials dels grups, associacions i entitats que vertebren la societat civil valenciana (partits, organitzacions empresarials, sindicats, ONG, fundacions, associacions cíviques). (Article 33. Llei d'Ús.)
8. Impuls i reforçament de la promoció continuada del valencià en les activitats econòmiques i comercials i, especialment, en publicitat, informació als clients, etiquetatge. S'incentivaran els professionals i les empreses privades perquè facen ús normal del valencià.
9. Les activitats d'oci i esports, per ser aquelles relacionades en les persones més joves, tindran un tractament molt contundent en la promoció i ús del valencià.
10. Impulsar i aplicar polítiques que asseguren l'atenció dels drets lingüístics dels ciutadans en l'Administració de Justícia, tal com contempla l'article 12.1.2 de la mencionada Llei d'Ús.
11. Donar suport a les universitats que decidisquen dur endavant projectes de normalització lingüística, dotant-les amb partides pressupostàries especials per dur endavant els plans que estenguen l'ús del valencià en els àmbits científics i universitaris. Creació de lectorats de llengua, literatura i cultura valencianes en la resta d'Espanya i en l'estranger, que contribuïsquen al coneixement de la nostra comunitat autònoma.
12. Es facilitarà als immigrants i residents mitjans i incentius perquè puguen tindre un coneixement passiu i, preferiblement, actiu del valencià.
13. Creació d'una comissió parlamentària a les Corts Valencianes que:
— Analitze com s'aplica la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.
— Elabore un llibre blanc sobre l'ensenyança del valencià i el seu ús.
— Propose mesures correctives sobre el desequilibri lingüístic.
