Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

Sebastià Bonet: Les gramàtiques normatives valencianes i balears del segle XX, Saragossa, ed. Universitat de València, 2000, pàg. 7-155.

Gramàtiques estudiades:

  1. Lluís Fullana (1915): Gramàtica elemental de la llengua valenciana.
  2. Giner (1933): La conjugació dels verbs en valencià.
  3. Sanchis Guarner (1950): Gramàtica valenciana.
  4. Carles Salvador (1952): Lliçons de gramàtica valenciana amb exercicis pràctics, 2.ª edició.
  5. Carles Salvador (1959): Lliçons de gramàtica valenciana amb exercicis pràctics, 3.ª edició.

Taula 1: indicatiu present d'haver o haure

Fullana (1915)Giner (1933)Sanchis Guarner (1950)Salvador (1952) i (1959)
hehe [haig]he, haig [ha, n. a.]hehec
hashashashasheus
hahahahaheu
ham, hem o havemhavem [hem, ham]havem, hem [ham, n. a.]havem (o hem)havem
hau, heu o haveuhaveu [heu, hau]haveu, heu [hau, n. a.]haveu (o heu)haveu
hanhanhanhanheuen
Notes: 1. Les formes entre claudàtors no figuraven en els paradigmes, però eren objecte de menció i/o comentari en el text. 2. L'abreviatura n. a. significa "no admissible en la llengua literària".

Taula 2: subjuntiu present d'haver o haure

Fullana (1915)Giner (1933)Sanchis Guarner (1950)Salvador (1952) i (1959)
hajahajahajahajahaga
hageshageshageshageshagues
hajahajahajahajahaga
hajamhajam (o hàgem)hàgemhàgemhaguem
hajauhajau (o hàgeu)hàgeuhàgeuhagueu
hagenhagenhagenhagenhaguen

Taula 3: imperatiu d'haver o haure

Fullana (1915)Giner (1933)Sanchis Guarner (1950)Salvador (1952) i (1959)
2. hehageshages, jasheu
3. haja   
4. hajamhajam (o hàgem)havemhaguem
5. hajauhajau (o hàgeu)heveu, heu, jauhaveu
6. hagen   

Taula 4: formes i temps del verb ser subjectes a algunes variacions en els paradigmes de diversos autors valencians

Forma/tempsFullana (1915)Giner (1933)Sanchis Guarner (1950)Salvador (1952) i (1959)
infinitiuserésser o serser o essentésser (o ser)ser (o ésser)
gerundsiguentessent o sentessent, sentessent (o sent)sent (o essent)
participisegutestat (segut o sigut)estat [segut, no rec.]estatestat
1a p. s. ind. pres.socsóc [lit. só; arc. sóm, són, sui]sócsócsóc
2a p. s. ind. pres.eresets [eres, cast.]ets, eresets (o eres)ets
1a p. s. ind. perf.fon o fuyfon (fui, arc.)fui, fónfón (o fui)fui
3a p. s. ind. perf.fon o foufon (o fou) [fo; fonc]fou, fónfónfou, fón
condicionalseria...seria...seria.../fóraseria...seria.../fóra
subj. pres.siga...siga... [sia...]siga.../(sia...)siga...siga...
Nota: l'abreviatura no rec. significa «no recomanable».

Taula 5: verbs d'irregularitat no específica de la segona conjugació

Tipus/verbForma/tempsGiner (1933)Sanchis Guarner (1950)Salvador (1952) i (1959)
-ldre i -ndresubj. pres.ofengaprengavalga [r. i.]prenga
 subj. imperf.ofenguera/ofenguésprenguera/prengués[cap refer.]prenguera/prengués
prendre i comp.inf.pendre i prendreprendre[cap refer.]prendre
solerinf.soldre (soler)soler (soldre)[cap refer.]soler (soldre)
valerinf.valdre [o valer, recomanat en composts]valer (valdre) valervaler (valdre)
créixer1a. p. s. ind. pres.cresc [creixc]cresc (creixc)[cap. refer.]cresc
meréixer, nàixerind. perf.cresquí [creixquí]cresquí (creixquí)[cap refer.]cresquí
 subj. pres.cresca [creixca]cresca (creixca)[cap refer.]cresca
 subj. imperf.cresquera [creixquera]cresquera (creixquera)[cap refer.]cresquera/cresqués
conéixersubj. pres.conegaconega[cap refer.]conega
paréixersubj. imperf.coneguera/coneguésconeguera/conegués[cap refer.]coneguera/conegués
beure, deuresubj. pres.begabega[cap refer.]bega
ploure, mouresubj. imperf.beguera/beguésbeguera/begués[cap refer.]beguera/begués
traure, jaure, seure, creureind. imperf.treia/treatreia/trea[cap refer.]treia
riureparticipirist (lit. rigut)rist/rigut[cap refer.]rist i rigut
 ind. imperf.reia/riaria/reia[cap refer.]reia
coureparticipicuit [cogut, intr.]cuit i cogut [intr.][cap refer.]cuit i cogut
cloureparticipiclosclos[cap refer.]clos
plaureparticipiplagutplagut[cap refer.]plagut
raureparticipi[no en fa esment]ras[cap refer.]ras i ragut
Notes: 1. Per raons d'espai, els paradigmes dels temps verbals són representats per la forma corresponent a la 1a p. s. 2. L'abreviatura r. i. significa «referència isolada». 3. Les formes entre claudàtors són consignades per l'autor fora de paradigma. Les formes entre parèntesis, així incloses en els paradigmes originals.

Taula 6: verbs d'irregularitat no específica de la tercera conjugació

Tipus/verbForma/tempsGiner (1933)Sanchis Guarner (1950)Salvador (1952) i (1959)
tenyir, renyir [conj. pura]ind. pres.[no explicitat]riny [rinyc, no rec.], rinys, riny, ..., rinyen,[cap refer.]tiny, tinys, tiny, tenyiu, ..., tinyen
 subj. pres.[no explicitat]rinya [rinyca, rinyga, no rec.], rinyes...[cap refer.]tinya, tinyes...
afegirind. pres.[no explicitat]afig [afigc, no rec.][cap refer.]afig
 subj. pres.[no explicitat]afija [afigca, no rec.][cap refer.]afija
fregirind. pres.[no explicitat]frig [frigc, no rec.][cap refer.]frig
 subj. pres.[no explicitat]frija [frigca, no rec.][cap refer.]frija
llegirind. pres.lligc [pref. a llig]llig [lligc, no rec.][cap refer.]llig
 subj. pres.llija [pref. a lligga]llija [lligca, no rec.][cap refer.]llija
vestirind. pres.vistvist[cap refer.]vist
 subj. pres.vistavista[cap refer.]vista
cosir, collir, escopir, sortir, tossir [c. pura]ind. pres.cusc [cus], cuses, cus, cosim, cosiu, cusencus [cusc, no rec.]tusc [r. i.]cus, cuses, cus
 subj. pres.cusa [pref. a cusga]; tussa [pref. a tusca]cusa; tussa[cap refer.]cusa; tussa
engolir [c. pura optativa]ind. pres.engulc [pref. a engul]engul[cap refer.]engul
 subj. pres.engula [pref. a engulga]engula[cap refer.]engula
Notes: 1. Excepte en dos casos, els paradigmes dels presents d'indicatiu i de subjuntiu són representats oer la forma corresponent a la 1a p. s. 2. L'abreviatura r. i. significa «referència isolada a la forma (però no a tot el paradigma».

Taula 7: els verbs d'irregularitat especial

Tipus/verbForma/tempsGiner (1933)Sanchis Guarner (1950)Salvador (1952) i (1959)
anar   [diu només que és irregular] 
darind. pres.[no l'esmenta][no l'esmenta][no l'esmenta]plural: dem, deu
 ind. perfet[no l'esmenta][no l'esmenta][no l'esmenta]di, dares...
 subj. pres.[no l'esmenta][no l'esmenta][no l'esmenta]plural: dem, deu
 subj. imperf[no l'esmenta][no l'esmenta][no l'esmenta]dara, das...
 imperatiu[no l'esmenta][no l'esmenta][no l'esmenta]da, dem, deu
estarimperatiuestà, estiguem, esteu/estigues, estigam, estigauestà, estem, esteu [recom.]/estigues, estiguem, estigueu[només diu que és irregular]està, estem, esteu/estigues, estiguem, estigueu
cabresubj. pres.càpia, càpies, càpia, capiam, capiau, càpiencàpia, càpies, càpia, capiem, capieu, càpien[no l'esmenta]càpia, càpies, càpia, capiem, capieu, càpien
cauregerundicaentcaentcaentcaent
 ind. imperf.queia/quea [vulgar]queia/quea [pref. a caïa][no l'esmenta]queia
 imperatiucau, caigam, caeucau, caiguem, caigueu[no l'esmenta]cau, caiguem, caigueu
córrer1a p. s. ind. pres.córreccórreccórreccórrec
dirind. imperf.deia/diadia/deia[no l'esmenta]deia (dia)
 imperatiudigues, digam, digaudigues/dis, diguem, digueu[no l'esmenta]digues (dis), diguem, digueu
durind. pres.duc, duus/dus, duu/du...duc, dus, du/duu...[no l'esmenta]duc, dus (duus), du (duu)...
 imperatiuduu/du, dueudus/dus, duguem, dueu[no l'esmenta]dus (du), duguem, dueu
escriureind. perf.escriví/escriguíescriguí/escriví[no l'esmenta]escriví/escriguí
 subj. imp. [-ra]escrivira/escrigueraescriguera/escrivira[no l'esmenta]escrivira/escriguera
 subj. imp. [-s]escrivísescrivís[no l'esmenta]escrivís/escrigués
fer1a p. s. ind. pres.faç (faig)faç/faig[no l'esmenta]faig (faç)
 ind. imperf.feia/feafeia/fea[no l'esmenta]feia
poderimperatiupugues, puga, pugaupugues, puguem, pugueu[no l'esmenta]pugues, puguem, pugueu
sabersubj. pres.sàpia, sàpies, sàpia, sapiam, sapiau, sàpiensàpia, sàpies, sàpia, sapiem, sapieu, sàpien[no l'esmenta]sàpia, sàpies, sàpia, sapiem, sapieu, sàpien
veureinfinitiuveure o voreveure o voreveure (o vore)veure (o vore)
 gerundiveent (o vent) [menys bo: vegent]veent[no l'esmenta]veent
 ind. perf.a) viu, veeres, veé, veérem, veéreu, veeren
b) viu, veres, véu, vérem, véreu, veren
c) viu, vegeres, viu, vegérem, vegéreu, vegeren		viu, veres, véu/viu, vérem, véreu, veren[no l'esmenta]viu, veres, véu, vérem, véreu, veren
 subj. imp. [-ra]a) veera / b) vera / c) vegeravera[no l'esmenta]vera
 subj. imp. [-s]a) veés/veiés / b) vés / c) vegésveés[no l'esmenta]veés
 ind. futurveuré/voréveuré/voré[no l'esmenta]veuré (o voré)
 cond.veuria (o voria)veuria/voria[no l'esmenta]veuria (o voria)
 imperatiuveges [ves], vejam, vejauveges, vegem, vegeu[no l'esmenta]veges, vegem, vegeu
viure1a p. s. ind. pres.visc [pref.]/vixcvisc (o vixc)[no l'esmenta]visc
 ind. perf.visquí [pref.]/vixquívisquí (o vixquí)[no l'esmenta]visquí
 subj. pres.visca [pref.]/vixcavisca (o vixca)[no l'esmenta]visca
 subj. imp. [-ra]visquera [pref.]/vixqueravisquera (o vixquera)[no l'esmenta]visquera
 subj. imp. [-s]visqués [pref.]/vixquésvisqués (o vixqués)[no l'esmenta]visqués
voler1a p. s. ind. pres.vullc [vull]vullc/vull[no l'esmenta]vull
 subj. pres.vullga (vulga) [vulla]vullga[no l'esmenta]vullga
 imperatiuvullgues, ..., vullgauvullgues, ..., vullgueu[no l'esmenta]vullgues, ..., vullgueu
obrirind. pres.òbric, obris, obri, obrim, obriu, obrinòbric, obris, obri, obrim, obriu, obrin[no l'esmenta]òbric, obris, obri, obrim, obriu, obrin
 subj. pres.òbrigaòbriga[no l'esmenta]òbriga
omplirind. pres.òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplinòmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin[no l'esmenta]òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin
 subj. pres.òmpligaòmpliga[no l'esmenta]òmpliga
 participiomplert [clàssic]/omplit [actual]omplert i omplit[no l'esmenta]omplert
eixir1a p. s. ind. pres.ixc [o isc]ixcixcisc
 ind. perf.isquí/eixíixquí/eixí[no l'esmenta]isquí
 subj. pres.ixca/iscaixca[no l'esmenta]isca
 subj. imp. [-ra]ixquera/isquera/eixiraixquera/eixira[no l'esmenta]isquera
 subj. imp. [-s]ixqués/isquésixqués[no l'esmenta]isqués
morir1a p. s. ind. pres.muic (o muir)muir/morc[no l'esmenta]muir (o morc)
 subj. pres.muira [pref. a muiga]muira/morga[no l'esmenta]muira
 2a. p. s. imperatiumuir (mor, liter.)muir/mor[no l'esmenta]muir (o mor)
oir1a p. s. ind. pres.oigc (o oig, antic)oigc (oig)[no l'esmenta]oig
 subj. pres.oja (antic, implícitament pref. a oigca)oigca (oja, arc.)[no l'esmenta]oja
 imperatiu[no l'esmenta]ou, oigquem, oïu (ojau)[no l'esmenta]ou, ogem, oïu
tenirinfinitiutenir (o tindre)tindre o tenirtenir o tindretenir (o tindre)
 2a p. s. imperatiuté/ten; dial. tingues o tintin[no l'esmenta]tin
 2a pl. imperatiuteniu; dial. tingauteniu [tingau, poc rec.][no l'esmenta]teniu
venirinfinitiuvenir (o vindre)vindre o venirvenir o vindrevenir (o vindre)
 2a p. s. imperatiuvina (o vine)vine[no l'esmenta]vine
Notes: 1. Excepte en alguns casos en què el paradigma és representat íntegrament, els temps de l'indicatiu i del subjuntiu van representats per la forma corresponent a la 1a p. s. 2. La representació d'una forma entre claudàtors pot significar que l'autor la inclou així en el corresponent paradigma (és el cas de Giner), o que es tracta d'una consideració de la dita forma fora de paradigma (és el cas de les atribuïdes a Sanchis Guarner).