fitxes
Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
Eiximenis i el gènere
Benvolguts amics,
No vull deixar passar més dies sense explicar-vos què és el que he trobat després de la relectura del volum primer de Lo libre de les dones d'Eiximenis.
Hi dedicaré dos missatges: un sobre els aspectes generals del problema i un altre sobre la qüestió dels "pares"/"pare i mare".
0. L'edició de Lo libre de les dones d'Eiximenis (que no s'ha de confondre amb l'Espill de Jacme Roig) és, com sabeu, de Frank Naccarato, sota la direcció de Joan Coromines.
Anem per feina, doncs.
1. Romans i medievals coneixien que el masculí és el gènere no marcat, si bé eren tributaris del pensament d'aquell temps i extreien d'aquest fet implicacions ideològiques més que discutibles. Eiximenis ho explicita:
«E açò declara aquell gran Alanus [Alain de Lille] en lo seu coment sobre Boeci "De consolació", on diu així en lo primer libre: Dona és hom occasionat, menor per natura que hom mascle; les quals paraules ell exponent aquí metex diu axí que per tal apella la dona hom, car mascla e fembra tots són d'una espècia, e a endós, per consegüent, cové lo nom general d'aquella espècia, de què·s segueys que axí pot ésser appellada la dona hom, com l'om mateix. E axí·u aprovà Precià [Priscianus] en La art gramatical" qui a hom e a dona comprèn sota aquest nom "homo". Per què conclou aquí lo dit doctor que la dona pot haver nom hom».Bé: com dic, la dada purament gramatical apareix pertorbada per tot un seguit de prejudicis molt medievals, com ara que el llenguatge era un instrument en si per conèixer el món referencial.
1.2. L'important és ara que veiem que eren conscients que el masculí era el gènere no marcat. Cal dir, però, que Eiximenis no fa referència als plurals masculins genèrics o neutres, sinó a un singular genèric masculí, tipus Declaració dels drets de l'Home [i de la Dona].
2. Quina política d'ús del masculí plural té Eiximenis en el seu llibre? De vegades fa servir plurals genèrics, però molt sovint empra binomis del tipus masculí + femení. Em penso que això és degut en general al gust medieval per l'amplificatio i per les expressions multinominals, i també alguna vegada per una voluntat desambigüitzadora. És cert que el masculí plural és no marcat, però també pot ser moltes vegades ambigu: quan diem fills potser diem fills i filles, però també podem voler dir només fills mascles.
2.1. Exemples de plurals genèrics:
a) INFANTS. Existia un femení infanta ("infantes fadrines", p. 139). El significat d'«infanta» apareix clarament en aquest passatge, que Eiximenis confegeix a partir de Ciceró:
«segons que posa Tul·li [Ciceró], De officis, infantes e donzelles no són d'uns anys, car infanta és appellada comunament de ·x· fins en ·xii· anys, e de dotze fins que la dona ha marit s'apella doncella» (p.31).Eixemenis empra un plural genèric «infants»: «que marit ni infans no hagen deffalliment» (p. 143)
b) «HÒMENS», plural generic:
«Quant yo vendré al juy no solament condemnaré los peccats dels hòmens, hoc encara...» (p. 159)c) «HOM», singular genèric:
«aquesta virtut sia necessària a tot hom religiós, emperò sobiranament és necessària a dona...» (p. 189)d) «FILLS» (fill, fills + filla, filles):
«Car alcuns amen als altres per amor natural, axí con pares e mares a fills, e frares a sors, e així dels altres» (p. 184)2.2. Exemples de binomis masculí + femení:
«que senyor ne dona [«domina»=senyora] no deu permetre sa companya ['gent que viu en una casa, servei i familiars'] viure en peccat» (p. 139)«per les quals coses fa mester que·l senyor e la dona sien avisats al retenir» (p. 141)
2.3. Binomis masculí + femení amb voluntat emfàtica:
«Qui vol a mi seguir e·s vol a mi acostar fa mester que lex pare e mare e sor e frare e tota altra cosa» (p. 168)«diu lo Salvador així, que qui amarà fill o filla o pare o mare o sor o frare, que aquell aytal no és digne de ésser amat per Ell» (p. 184)
Observem que es tracta de prescripcions, la qual cosa enllaça amb la pruïja d'exactitud pròpia del llenguatge forense (que ja ha estat detectada en els textos jurídics medievals).
2.4. Un cas que conté un plural genèric, «infants», i un binomi emfàtic («a fetillers e a ffetilleres»):
«Contra aquest sant manament pequen sovín les dones qui volen procurar sanitat a lurs infants recorren[t] a fetillers e a ffetilleres» (p. 282)
«tota companyia beneyta de l'hom e de la dona» (p. 14)
2.5. Voluntat desambigüitzadora (per raons intradiscursives):
«fort deu l'hom provocar, o la dona, a tenir viduïtat» (p. 146)2.6. El mot persona és emprat per Eiximenis per superar les distincions de gènere quant parla de religiosos. La raó és clara: el masculí de monjo era «monge» per a Eiximenis («hagués amistat ab un monge jove», p. 193), i per tant el plural «monges». Escriure'n el plural hauria estat ambigu, si tenim en compte que a la seva època ja hi havia vacil·lació entre «monge/monjo» i «monges/monjos». En general, per parlar de gent de religió, Eiximenis opta per «persona religiosa»:
«deus açí notar que persona religiosa, e specialment tota bona dona d'orde, deu ésser fort lunyada d'aytals amistats» (p. 186)«Deya lo sant Abdon que persona religiosa, especialment dona, deu ésser queucom aspra als altres» (p. 187)3. CONCLUSIÓ:
Eiximenis i els escriptors del seu temps, d'acord amb la gramàtica de Priscià, que era obligatòria per als estudiants medievals, eren conscients que el masculí és el gènere no marcat. Un estudi que volgués donar explicació de l'ús dels idiotismes a l'Edat Mitjana hauria, però, de dedicar un capítol a l'exposició de la recepció medieval de la gramàtica de Priscià.
Per cert, que Dante el condemna a l'infern basant-se en la llegenda medieval que aquest gramàtic romà era sodomita.
L'especulació a l'entorn de les preferències sexuals de Priscià pot tenir a veure amb la seva defensa de «gènere»?
Quant a Lo libre de les dones, Eiximenis empra plurals i singulars genèrics, i binomis masculí + femení tant per raons estilístiques (l'idiotisme com a recurs retòric), com per desfer ambigüitats possibles.
Cordialment,
Josep Antoni Martín
