Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

auto

  1. L'equivalència catalana d'este terme castellà en el camp del dret (i la generalització a altres camps) ha estat bastant problemàtica, a causa de les diverses accepcions i tradicions d'ús (més enllà de les que apareixen en els diccionaris). Un article de Jordi Nieva Fenoll pot aclarir una mica més la qüestió en este camp.

    Tenim, per tant, les opcions següents per al que en castellà denominen auto:

    [cas auto]
    interlocutòria dret f. Resolució judicial motivada que decideix una incidència en un procés i no les qüestions de fons, que han d’ésser resoltes per mitjà de sentència.
    aute dret m. Interlocutòria.

    [cas autos]
    actuacions dret f. pl. Conjunt d'actuacions i documents.

    Hi ha encara altres accepcions, segons el drae, que equivalen a altres mots catalans:
    ('escritura o documento') acta, document, escriptura.
    ('composición dramática') acte.
    ('acto o hecho') fet.

    Nota: El decascat2005 recull estes equivalències i accepcions.

  2. La proposta per a cada accepció era, en els vocabularis de l'uji (ja fa uns anys, abans del 2001):
    auto: 1. Acte (resolució judicial) / 2. Actuacions (conjunt d'actuacions i documents) / 3. Acta, document, escriptura / 4. Ordre / 5. Fets / 6. Interlocutòria.
  3. En la revista LliÚs (núm. 12) podíem trobar, a més:
    arrastrar los autos o avocar los autos: proposen que es traduïsquen avocar la causa (=CRITERIS 4).