Substantiu que designa un acte molest i que que sol anar contextualitzat en una locució: «No em faces l'asqueta» o «Ja n'hi ha prou de fer l'asquesta». També, depén de les comarques, s'utilitza com a qualificatiu d'algú: «No sigues asquesta».
El DCVB recull esqueta, però el reporta perquè apareix en els diccionaris Escrig-Ll., Aladern i Martí G., amb el significat de 'excusa, pretext, subterfugi', paraula que desconeix i que considera probablement una errada.
