Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

arreu

  1. (Elaborat a partir de la informació de Migjorn: Miquel Adrover, Joan-Carles Martí i Casanova i Àngel Alexandre) Segons informava Miquel Adrover (16.06.2006):
    A propòsit del significat de arreu com a 'fer una cosa ordenadament, completament, sense deixar-se'n parts', que en Joan-Carles dóna com a pròpia de les marques d'Elx, ho és igualment de les marques orientals marines de Mallorca. Direm a un infant que, davant un plat d'arròs, va triant les tallades i deixa l'arròs: «Ei, Joan, menja arreu». Si cal fer neta una casa de runa i d'altres noses per fer-hi obra i, al cap i a la fi, han fet la feina en forma deficient, sense dur-se-n'ho tot, direm : «no han fet la feina gaire arreu».
  2. En este sentit, cal tindre en compte l'entrada corresponent del DCVB, sobretot per la primera accepció:
    2. ARREU adv.

    1. Successivament i sense interrupció; cast. arreo. Que hom comens al cap primer d'aquest libre... e que arreu liga tot lo libre, Llull Cont. 366, 19. Açò li fem continuar dos dies arreu, doc. a. 1377 (Rubió Doc. II, 187). Si exien dos radolins arreu, que sia sindich aquell qui primer serà exit, doc. a. 1384 (Col. Bof. VIII, 230). Façan la pascha dels jueus per tres dies arreu, doc. a. 1496 (Geogr. Barc. 499).«Això ho fa un dia part altre i dos arreu» (Men.). Parlar arreu: parlar aviat i sense returades (Mall.). ║ 2. Sense excepció, sense triar o eliminar res. «Esser bo a tot arreu» (Bagà). «Aquestes taronges, triades van a tant; però arreu, van més barato» (Pineda, Barc.). «No floregis, cull ben arreu» (Empordà, Penedès, Tarr.). «Per tot arreu ho fan així» (Cat., Bal.). «En estar prou empipat, pegaré arreu» (Mall., Men.). «Duis-ho ben arreu, no deixeu res» (Mall.). Per Ceca y meca, | ... | per tot arreu | fins Pont trencat, Spill 6142. A ningú era parcial, | la justícia anaua arreu, Cobles Fed. Port. Allà aboca ses ires hont més arreu pot batre, Atlàntida III. ║ 3. Pertot; cast. por todas partes. Escampau arreu sa murta, Ignor. 1. He trobat els passeigs arreu fangosos, Maragall Obres I, 31. No es veien arreu sinó dolces coses, Ruyra Par. 165.—a) Arreu arreu (iteració intensiva). Al temps que el gran Alcides anava per la terra | tot escombrant-la ab clava feixuga arreu arreu, Atlàntida I. Que n'hi ha de reines arreu arreu, Alcover Cont. 12. ║ 4. Sense atenció ni esment; amb deixadesa (Val.); cast. de cualquier manera. Persona malcarada y lletja que ademés vist molt arreu, Martí G., Tip. I, 48. a) adj. «El meu germà és molt arreu»: és molt poc curós (Cullera). ║ 5. Immediatament, tot seguit (Rosselló, Conflent, Cerdanya, Ribes, Ripoll, Penedès); cast. enseguida. Cuytaren a enfilarse a n'el «landau», qu'arrencà arreu com un llamp, Oller Pil. Pr. 149. Arreu que baixi de la butura | En Batistú me diu: Se'n ban, Saisset, Pims y pams 8. ║ 6. Per sempre (Llofriu, Vidrà, Borredà, Vic); cast. para siempre. «Me'n vaig per arreu»: per no tornar (localitats citades). ║ 7. Molt (Alg.); cast. mucho.

  3. En altres contrades del País Valencià (a la Valldigna, per exemple), el significat que tractem del mot arreu és expressat amb al tall, com diu Àngel Alexandre: «Amb el significat que doneu vosaltres a "arreu", en el context d'un plat de menjar, jo use l'expressió al tall (sovint repetida al tall al tall): Mengeu al tall al tall i no vos deixeu res