Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

arranjar

  1. L'entrada d'arranchar en el drae (1992) era:
    arranchar1. (Del fr. ranger) tr. Mar. Dicho de la costa o de un cabo, un bajo, etc. pasar muy cerca de ellos. ║ 2. Mar. Tratándose del aparejo de un buque, cazarlo y bracearlo todo lo posible. ║ 3. Disponer u ordenar cosas o efectos que no lo estaban.
  2. A partir d'estes accepcions, i seguint les equivalències donades pel decascat havíem optat per utilitzar en català costejar, sinònim de terrejar (dports), traduint l'accepció primera del drae (1992), que el gdlc redactava 'Navegar seguint la costa'.
  3. Tanmateix, Carles Palanca (tècnic lingüístic de la Diputació de València i patró de iot) ens aporta més informació (10.06.2011) i actualitza les nostres dades, amb la qual cosa hem de revisar, en primer lloc, les accepcions actuals en castellà d'arranchar (en línia; avançament de la 23a edició; consulta: 10.06.2011):
    arranchar1
    (Del fr. ranger, der. de rang, hilera, y este del franco *hrĭng, círculo, corro de gente).
    1. tr. Disponer o poner en orden cosas o efectos que no lo estaban.
    2. tr. Mar. Pasar muy cerca de la costa, de un cabo, de un bajo, etc.
    3. tr. Mar. Cazar y bracear todo lo posible el aparejo de un buque.
    4. intr. Am. Juntarse en ranchos. U. t. c. prnl.
    5. prnl. Chile y Col. Negarse obstinadamente a hacer algo.
    6. prnl. Chile, Cuba, Méx. y Ven. Acomodarse a vivir en algún sitio o alojarse en forma provisional.
    7. prnl. Cuba y Ven. Demorarse demasiado en un lugar.
    8. prnl. Pan. Domiciliarse en una casa, a título de amigo, pero con disgusto de sus dueños, y sin mostrar disposición a salir de ella.

    D'altra banda, consulte el Diccionari de l'aparell i del velam en els grans velers (2006) de Ricard Jaime i Pérez, que mos oferix l'entrada següent:

    arranjar v tr
    (EN) FIT OUT, TO [CIR94]
         READY, TO [AMI56]
    (ES) ARRANCHAR [MAR68]
    (FR) ARRANGER [AMI56]
    (IT) ALLESTIRE [CIR94]

    Preparar un vaixell per sortir a la mar, trempant l'aparell, trincant la càrrega, afermant l'àncora, disposant l'eixàrcia que labora, etc.
    [...]
    etim.:     del francès arranger 'arreglar'.

    Finalment (13.06.2011), consulte el Vocabulari marítim - Vocabulario marítimo (1998) de Martínez-Hidalgo i Carbonell, que ja deixava fa temps aclarida la qüestió en el mateix sentit:

    a so de mar. a son de mar.
    [...]
    arranjament. arranche.
    arranjar. arranchar, retundir.
  4. A partir d'ací, convé llegir la informació i les reflexions que ens aporta Carles Palanca:
    En l’article sobre l’expressió «a so de mar / a son de mar» (Butlletí, maig 2011; ap. «Revisions»), detecte, incidentalment, el que té tota la traça de ser un error de traducció i que apareix en l’exemple adduït, en concret en referència al cas del mot «arranche; arranchar», que és traduït per «costejar» (encara que per a anar bé convindria conéixer millor quin és el context de l’exemple, i, així, corroborar el sentit en què imagine que és usat el mot); l’exemple diu:
    Arranche del barco a son de mar | Costejada del vaixell a so de mar
    El problema, al meu entendre, arranca de rae, que fa una definició poc encertada del mot «arranchar»; així, en dóna diverses accepcions que resulten d’una prolixitat confusiva, si no errònia i amb unes etiquetes de camp semàntic també problemàtiques; diu rae (seguint la versió per Internet):
    arranchar». (I) (Del fr. ranger, der. de rang, hilera, y este del franco *hring, círculo, corro de gente)
    1. tr. Disponer o poner en orden cosas o efectos que no lo estaban. ║
    2. tr. Mar. Pasar muy cerca de la costa, de un cabo, de un bajo, etc. ║
    3. tr. Mar. Cazar y bracear todo lo posible el aparejo de un buque. ║
    (Amer.) [...].– [rae; article esmenat, avanç de la 23a. ed. ; cons.: 8-06-2011]
    En canvi, sorprenentment Seco (sorprenentment perquè aquest diccionari no es caracteritza per dominar la terminologia nàutica ni fer-ne cap recull decent —per bé que tampoc rae va molt sobrat en aquest sentit—), doncs Seco tira pel recte i només dóna una accepció, en definitiva l’habitual (si no l’única que realment té vigència en el castellà de hui); vegem-ho:
    (Seco...) arranchar. (tr.) (Mar) Poner [algo] en orden. <...>.–
    De retop, el tractament de rae indueix en els diccionaris de traducció a donar unes equivalències inapropiades, i aquest és el cas del Dicc. Cast.-Cat. d’Enciclopèdia Cat., en el qual, fins i tot, l’accepció important (que en rae no du cap etiqueta de camp semàntic) desapareix completament; vegem-ho:
    arranchar = (v. tr.) (Mar) 1. (pasar cerca de) costejar. | 2. (las velas) tibar fort [els caps].– [cons. via Optimot: 8-06-2011]

    I el mateix passa en el Salt, en què si el sotmetem a una prova de traducció ens dóna un resultat prou decebedor; vegem-ho:

    El arranche del barco a son de mar. = El costege del vaixell a són de mar.
    Se debe arranchar todo pertrecho que haya sobre la cubierta del barco. = S'ha de costejar tot proveïsc que hi haja sobre la coberta del vaixell.

    D’altra banda, en català, no és que els diccionaris s’hagen lluït molt, pel que fa al tractament dels mots disponibles, però almenys no en resulta una definició excloent; així:

    (gdlc) arranjar: v. 1.1) tr. Disposar en l'ordre que convé, en la manera més adequada a un fi. Arranjar una botiga, un calaix. | [...].– [1839; del fr. arranger, íd., del mateix origen de reng] [cons.: 8-06-2011]

    Sense entrar ara a valorar l’adequació de les definicions donades pels diccionaris esmentats adés, i vist tot l’anterior, trobe que la traducció gairebé sempre segura del mot «arranchar» hauria de ser «arranjar» —una similitud, d’altra banda, gens estranya atés l’origen comú de tots dos mots en català i en castellà—; i, de manera similar, es procediria pel que fa a la família de mots relacionats. Per tant, la traducció del cas inicial no hauria de ser «costejar», que, d’altra banda, com es pot veure prou clarament en el cas comentat, genera una frase sense massa sentit; i, certament, «costejar» no té a veure amb el que segurament es vol dir en l’exemple indicat (per molt que siga un terme nàutic també, ¡alerta!). Així, la traducció hauria de ser:

    Arranche del barco a son de mar | Arranjament del vaixell a so de mar
    En un altre ordre de coses, l’expressió «a so de mar» trobe que és l’encertada; (per cert, que tampoc no apareix en el Vocabulari Nàutic de l’avl (2007)).
    Observacions
    • En el M. Moliner no millora la informació de rae.
    • El Vocabulari Nàutic d’avl (2007) no du aquests termes.
    • El diccionari de l’iec du la mateixa def. que gdlc pel que fa al que ací ens interessa:
      (D.Iiec) arranjar. 1.1 v. tr. [LC] Disposar en l’ordre que convé, en la manera més adequada a un fi. Arranjar una sala, una biblioteca. | [...]
      [cons.: 10-06-2011]
    Fonts citades:

    Un excurs en relació amb el tema de l’error en traducció

    per Carles Palanca (Diputació de València)

    L’error en què es cau en el cas anterior ens proporciona tot un seguit de lliçons profitoses des del punt de vista de la traductologia:

    D’una banda, tenim que en el punt de partida hi ha una font d’autoritat però amb diverses deficiències (rae):
    a) no marcar l’acc. 1 (de rae) com a terminologia nàutica; i,

    b) incloure accs. secundàries, infreqüents o obsoletes sense cap indicació d’aquesta circumstància i, a més —coincidència fatal—, referides a l’esfera nàutica (accs. 2 i 3 de rae).

    (En aquest precís cas, l’ús que es fa de les etiquetes de camp semàntic —i la seua absència— resulta equívoc [misleading]. Atenció, doncs: les etiquetes, de vegades, no sempre resulten fiables; i alerta també al lèxic d’especialitat en les obres generals...) Aquest error inicial esdevé, a més, un error arrossegat per:
    a) el desconeixement de la matèria tractada (atés el grau d’especialització que aquesta sembla tenir i que, d’altra banda, ningú sembla que es moleste a corregir: la imprescindible revisió per especialista dels lèxics d’especialitat); i,

    b) per la fonamentació de les obres de traducció de manera gairebé excloent en la font rae. (De fet, el diccionari de Seco, com que és un diccionari de base empírica, ben sovint corregeix les deficiències i les mancances de rae, massa encarcarat per a veure per a on van els tirs en molt del lèxic actual.)

    (Per la mateixa raó erra no sols els traductor del text indicat en el començament, sinó també els lexicògrafs del Dicc. Cast.-Català d’Enciclopèdia, i, finalment, els autors del Salt.)

    Amb tot, l’estrany resultat generat com a traducció, Costejada del vaixell a so de mar, ens hauria d’haver alertat sobre el fet que alguna cosa estranya estava passant, i, en conseqüència, caldria haver iniciat una indagació suplementària, com ara la consulta en altres fonts del castellà; (en aquest cas el Seco resultaria revelador sobre deficiències i la necessitat de rectificar les equivalències proposades).

    Finalment, una exploració, en aquest cas de termes anàlegs en català, o bé per altres mecanismes, ens hauria conduït a alternatives possibles, ací «arranjar», que, una vegada confrontats els significats, podríem donar per vàlides. (Arribats en aquest punt, trobe que els dèficits que es puguen objectar a la solució proposada adés són més propis dels materials lexicogràfics que no dels termes emprats.)