Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

àrab

  1. La transcripció de l'àrab que es fa en els mitjans d'informació catalans (i internacionals) patix d'un cert desconcert respecte dels criteris que cal adoptar. Hi ha qui consulta la GEC —sense tindre en compte, però, quins són els límits de l'opció presa per aquesta enciclopèdia—, hi ha qui adapta una forma anglesa, qui adapta una forma castellana, qui copia d'ací o d'allà, qui a voltes copia una transliteració i a voltes una transcripció simplificada o una adaptació, i a pesar que hi ha unes normes proposades per l'IEC en 1989 , la varietat incoherent és el símptoma i resultat més clar d'una manca de rigor en aquest tema, a més de la dificultat que hi ha a l'hora de trobar informació actualitzada i fiable (i en àrab) sobre aquests temes en Internet.
  2. Més noms en altres llocs:
  3. Noms àrabs:
  4. Toponímia de l'Iraq (hem seguit un mapa tret d'Al-Jazira, però que no conté, malauradament, la vocalització ni els diacrítics):
      - Irbil / Arbela (آربيل; Arbela és la denominació catalana tradicional, segons la GEC, que dóna [irbil] com a pronúncia àrab; en anglés també apareix Arbil)
      - Bagdad (بغدآد)
      - Al-Faluja (آﻟﻓﻟﻭﺟﺓ; en aquest cas en anglés he vist escrit Falluja o Fallujah; en castellà, Faluya o Falluja; en català —Avui, 04.08.2003—, Fal·luja; en general, sense article, tot i que la GEC escriu Al Falūja en l'atles)
      - Kirkuk (كركوك)
      - Al-Mussul (آلموصل; la GEC escriu Mosul; en anglés he vist Al Mawsil i Mosul)
      - Tikrit (تكريت)
  5. Topònims àrabs:
      - Gaza (غزة)
  6. Transcripció dels mesos musulmans (segons les normes de l'IEC):
    [Hi ha mesos amb noms alternatius, però només indique la possibilitat que he pogut consultar en àrab.]