apunts

· Algunes qüestions no resoltes per la normativa (ni la dialectologia) [Zèfir, 6.3.1]:

· 1. Futur imperatiu: «Baixaràs-me la impressora de la lleixa!», que es diu en nord-occidental (lleidatà i també a la Terra Alta). El clític sempre va darrere. Joan Veny no ho recull al llibre Els parlars catalans (1978). A la segona edició, del 1982, sí que ho posa, però em sembla que és perquè un col·lega li ho va comunicar de paraula.

· 2. Ús de quin en lleidatà com si fos que: «Trieu la quina vulgueu». [El Joan Costa ja en va demanar informació en aquesta llista fa temps.]

· 3. Canvis de col·locació dels pronoms. Tots els manuals afirmen que a les Illes es diu «la te duré» o que al Principat és «l'hi donaré» en comptes de «li ho donaré». Bé, però no s'ha dit que en tortosí i també en tarragoní (si més no, la meva xicota) diuen espontàniament «me se n'ha anat» en comptes de «se me n'ha anat» (això també li passa a l'espanyol).

· 4. Reduplicació dels febles. Els manuals de llengua (no pas els de dialectologia) diuen que no es pot duplicar un pronom feble: «Hi va haver-hi». Això ho sento espontàniament molt en barceloní, però em va sobtar sentir-ho també molt en tortosí. A classe de sintaxi, a la facultat, m'ho van explicar: en català nord-occidental (i també en tarragoní) hi ha preferència per posar el clític al principi: «me'n vaig anar», per exemple, a mi em sona més natural que «vaig anar-me'n». En canvi, en barceloní —i ja em corregireu si m'erro— hi ha més llibertat, i «vaig anar-me'n» sona ben natural. Aquesta llibertat facilita la duplicació «hi vaig anar-hi». Doncs bé, resulta que en tortosí hi ha la mateixa llibertat (els tortosins que conec pos(t)posen molt més els pronoms clítics que no pas jo: «vaig anar-me'n» i per això també en algun cas dupliquen.

· 5. Es diu que «li'n» és valencianotortosí... però jo ho he sentit en un barceloní de 50 anys (i de tota la vida que és barceloní!, de l'Eixample més concretament). Aquí també va fallar l'enquesta...

· 6. Ús d’«encertar-la a +INF», que vaig sentir a un col·lega tortosí: «Si l'encerto a saber, no li pico per teléfono»; «Si l'encertem a tocar, al loteria...!», etc. (ho poso com a dialectalisme perquè precisament això no ho he sentit a ningú més que a ell... és una deducció ràpida, si voleu).

· 7. Les preposicions fortes (que també funcionen com a adverbis) damunt, davall, fora, dins, sobre, sota, prop i lluny combinen de manera bastant regular de (preposada) i a (pos(t)posada). Com que a Barcelona es diu —i a Falset també, però el que importa ara és Barcelona— «a prop» i «lluny» aquestes són les formes «conegudes» per tothom, però a la regió de Tortosa és freqüent sentir «a lluny». Si això es conegués gràcies als estudis de dialectologia, p. e., els llibres de referència segur que canviarien el que diuen (penso, p. e., en el Manual d'estil, que diu que lluny no accepta la preposició a; si els dialectòlegs haguessin sigut més fins, aquesta informació no hauria sortit malament).