aposició

· Anàleg a canonge lector és rei filòsof. El plural fa reis filòsofs. Diries que filòsof s'ha recategoritzat en adjectiu? Probablement no. Ergo... Parlaré una mica de l'aposició lèxica, deixant de banda l'aposició de discurs (per exemple, «El Joan Bosc, excepcional pintor de marines, no havia vist mai el mar»). L'aposició lèxica és de diversos tipus. Prenem vaixell escola, rei filòsof i paper moneda. Aquest grups apositius tenen graus de cohesió lèxica diversos. Algunes aposiciones admeten modificadors entre els dos elements, altres no. Podem dir «un rei força filòsof», però no un «paper bastant moneda». Els grups apositius que admeten modificadors entre els dos elements tenen menys coherència lèxica que els que no els admeten. Podem dir «un rei filòsof de secà» i «paper moneda de curs legal». En el primer cas (amb menor coherència lèxica), «de secà» és un increment del nom en aposició (filòsof); en el segon, «de curs legal» és un increment del conjunt de l'aposició (paper moneda). Hi ha alguns casos en què la cohesió de l'aposició és tal que només es fa el plural del segon element (cine clubs, coliflors, ferrocarrils). Els noms de color donen lloc a aposicions curioses. Cal recordar que aquests noms poden ser djectius (camisa vermella, llibre blau) i substantius (un vermell encès, un blau fosc). Ara bé, quan els noms de color són substantius poden ser matisats per aposició (verd ampolla, vermell maduixa, blanc ivori, blau aigua, gris rata). Els noms de colors matisats per aposició mantenen el singular quan acompanyen un substantiu plural. Diem «un vestit verd ampolla» i «uns vestits verd ampolla» (no pas «verds ampolla»). Els noms de color matistas per aposició no arribem al grau de cohesió lèxica de paper moneda. De fet, podem dir «un vermell quasi foc», però no «un paper quasi moneda». És possible que ens sembli tan acceptable «tres camises violeta» com «tres camises violetes», però direm amb tota certesa «tres llibres blaus» (i no pas «tres llibres blau»). De la mateixa manera que «violeta» es comporten els noms de color que, primàriament, indiquen un objete (rosa, llimona, ivori, etc). En alguns casos, l'aposició implica una noció quantitavia: notícia bomba (‘gran noticia’); en altres casos, indica grau extrem: situació límit, hora punta. moment clau. La repetició d'un mateix substantiu («cafè cafè», «llana llana»), que és sens dubte una aposició, indicar que la cosa designada pel substantiu és de qualitat molt bona. En resum, l'aposició no funciona com una regla de tres. (Zèfir, 19.12.01).

· (Termcat 19.6.97) Substantius en aposició [Mineralogia]

El Consell Supervisor resol de subordinar amb la preposició de els substantius en aposició tractats en aquest punt, excepte en el cas que siguin noms propis, en els quals es manté l'aposició, tenint en compte la tendència general de la llengua (és habitual l'ús de substantius juxtaposats com ara alfabet Braille o escola Gorina, formats amb un nom propi, al costat de sintagmes com ara alfabet de símbols o escola de música, integrats per noms comuns).

· crisoberil d'ull de gat m

· duresa Vickers f

· duresa Knoop f

· efecte d'ull de gat m