fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

apel·lar

1. Diuen els diccionaris que, a pesar de l'ús habitual com a transitiu (veg. recórrer), és un verb intransitiu. Pel que fa la preposició que introduïx el complement de règim, el duvc proposa a (Van apel·lar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i van guanyar); a més, el gdlc exemplifica amb contra (Ha apel·lat contra la sentència). També té ús (ddlc, Google Llibres) amb la preposició de:

   • Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya (veg.): Pius V afegí a la renovació del Breu la possibilitat per als reus d'apel·lar de la sentència donada pel bisbe de Girona [...]
   • El dret civil català en la jurisprudència d'Encarna Roca i Trias (veg.): [...] els demandants, en no apel·lar de la sentència de primera [...]
   • Manual de novells ardits (veg.): [...] lo que ha donat ocasió al procurador fiscal de este casa de apel·lar de dita declaració [...]

2. Quant a l'ús transitiu habitual cal tindre en compte el comentari de Joana Rosselló en la gcc (veg. recórrer) i la fitxa de l'Ésadir (12.03.2010):

   ús general √

   Verb que, en l'accepció de l'àmbit judicial, tant s'admet en l'ús transitiu com en l'intransitiu.
   Ús transitiu [ús no recollit al diec]:

   Han apel·lat la sentència
   L'han apel·lada

   Ús intransitiu:

   Han apel·lat contra la sentència
   Hi han apel·lat