fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

angimbori

1. Segons el diccionari del Salt 2.0 (oficial, segons l'avl-2002):

   angimbori m. Objecte inútil, inservible, especialment quan té una grandària considerable i més bé fa nosa.

   Etimològicament, el mot prové de cimbori, que, al seu torn, té l'etimologia següent (gdlc):

   del ll. cĭbōrĭum 'copa', i aquest, del gr. kibṓrion 'fruit del nenúfar; copa de forma semblant a aquest fruit', amb influx de cim i cimbell

2. Eugeni Reig (El Punt, 19.09.2011) documenta unes quantes possibilitats més i dóna la seua opinió sobre la incorporació de les variants als diccionaris:

   En la primera edició del meu llibre Valencià en perill d'extinció (València, 1.999) vaig incloure el mot angimbori que vaig definir com: «Objecte inútil, inservible, especialment quan té una grandària considerable i més aïna fa nosa.» I vaig afegir: «Aquest mot no té les connotacions d'objecte vell, deteriorat, fet una cafetera, que té la paraula xanca.» I vaig posar el següent exemple il·lustratiu: «A vore quan t'endús l'angimbori eixe que em vares deixar en la terrassa, que quasi no puc ni eixir a regar les plantes.»

   [...]

   Jo pense que els vocables atzimbori, angimbori, angimbòric, anzimbori, argimbori, engimbori, enximbori, estimbori, etzibori, etsibori, etzigori i atzigori són variants formals del mateix mot i considere que la variant atzimbori és la que hauria de ser la normativa, perquè és la que menys s'allunya del seu origen etimològic i perquè encara es conserva viva en la comarca del Baix Vinalopó. [...]

   No cal dir que l'ús és més indicador encara que la interminable recerca etimològica. Tal com assenyala Eugeni Reig, al Baix Vinalopò es veu que n'hi ha una variant, al Gironés i l'Empordà, unes altres, etc.; i s'esdevé el mateix en el camp literari, on l'etzigori de Pere Coromines esdevé atzigori en les traduccions de Terenci que féu Joan Coromines, i on Maria Beneyto (i altres) fea servir l'estimbori usual a Mallorca (veg.):

   Ha vingut Gertrudis a mostrar-nos la seua filla. La xiqueta està feta un estimbori. I és que els pobres no tenen disposició per a res, perquè el vestit ben bonic que era.

   El company Francesc Gascó (04.10.2011) ens comenta l'alternança algimbori / argimbori a Beneixama: «les dues amb o oberta [algimbòri], [argimbòri]»; a més, ens informa de la variant estrumbori, pròpia de Mallorca, recollida en el dcvb:

   estrumbori
   Embalum, cosa que embaluma (Mall., ap. Aguiló Dicc.).

   ---

   Nota: Alcover escriu estumbori en els Dietaris de les eixides, 1900-1902 (edició de Maria Pilar Perea, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002).

3. Podem documentar en Google Llibres un article d'Emili Casanova, «El Diccionari de la Vall d'Albaida: Una presentació», que inclou:

   Cimbori, m. 'Fòtil, andrómina gran i inútil'. VF: angimbori (Atz.), encimbori (Ag.), encenvori (Ag.), etzibori (Alb.), enximbori (Atz.).

   El cercador no mos permet accedir a molta més informació, però crec que podem interpretar les abreviacions dels noms de les localitats aixina: «Atz.» 'Atzaneta', «Ag.» 'Agullent', «Alb.» 'Albaida'.