En la revista InfoMigjorn, 73, Eugeni Reig ens apropa a l'adjectiu anat, anada 'desgastat', que no recullen els diccionaris habituals, però sí el seu llibre Les nostres paraules. Reig documenta l'adjectiu en l'obra d'Enric Valor (té també derivats: anadíssim -ma, anadet -ta) i diu que és usual en Alcoi. L'exemple d'ús que dóna Eugeni Reig és:
Els llençols de l'aixovar estan ja anats a més no poder. No hi ha altre remei que comprar-ne de nous perquè si no qualsevol dia s'esgarraran.
I un d'Enric Valor (L'amor de les tres taronges):
Portava un vestit anadíssim i de color fosc, que devia haver estat elegant altre temps, i al cap una historiada i deslluïda còfia de ras.
La meua família (Agustí, 18.01.2009) no m'ha sabut donat notícia d'eixe ús en Carcaixent, però sí que diuen que una peça de roba, per desgast, «se'n va».
