Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
amb
[...] El sintagma preposicional introduït per amb en les construccions haver-n'hi prou i tenir-ne prou no està regit pel predicat sinó que és un adjunt amb valor de causa eficient. Si atenem al fonament de la normativa sobre el canvi i la caiguda de les preposicions àtones que hem exposat en la secció primera, aquesta conclusió té unes clares conseqüències en el terreny de la norma: concretament no s'hi hauria d'aplicar el canvi ni la caiguda de preposició. [...]
a. N'hi ha prou amb la teua paraula.
b. N'hi ha prou amb que ho hagis dit una vegada.
c. N'hi ha prou amb dir-ho una vegada.[...] En conseqüència, el que semblava una extravagància del sistema normatiu, un cop descrit amb precisió, esdevé un resultat lògic i coherent, que eleva a la categoria d'ultracorreccions els canvis de preposicions [en els exemples exposats per Xavier Villalba].
Sobre esta qüestió m'han comentat tant Joan Mascarell com Joan Costa que havia de consultar el mestil3. Comprove que el mestil3 (xxi, 3.1), amplia l'anàlisi feta en les edicions anteriors del manual amb un resum de l'aportació de Xavier Villalba. I conclou:
Per tant, un cop demostrat que amb les construccions tenir-ne prou i haver-n'hi prou l'infinitiu no és regit, es pot admetre sense problemes la construcció amb la preposició amb, amb valor condicional, al costat de la construcció amb la preposició de, amb un valor causal.