Documentat al sermó d'Arbuxech (1666) (CATMOD, 104), que és anterior a la primera documentació del DCVB (s. XVIII), i a les Ordinacions de 1673.
Recollit per FPASTOR: «v. intr. Començar a ser de dia. // Aparéixer, fer-se visible». Aquest terme, però, ens indica Germà Colón (10.01.2004) que és «un horrend i inacceptable castellanisme, i no cal propagar-lo sinó fer que desaparega d'allà on haja entrat. [...] Pel que fa a "amanèixer" podríeu consultar l'estudi de Monika Winet, "Amanecer, anochecer / amanhecer, anoitecer, dos arabismos semánticos y sintácticos" dins la Revue de linguistique romane, 59, 1995, pàgs. 25-65.» [No hem pogut consultar encara este article.]
Emili Casanova (dins EVA) li dóna el significat 'arribar'. Cal precisar que, segons l'ús de la Safor, s'utilitza únicament amb aquest significat, però per a descriure l'arribada d'algú o alguna cosa a un lloc on hi ha qui està esperant o perquè es vol fer èmfasi em l'aparició o el retard: «Pere va amanéixer a vora migdia»; «Ja vorem quan amaneix el teu cunyat!». Pel que fa a l'eixida del sol, les expressions tradicionals i habituals que s'hi referixen són "eixir el sol", "clarejar", "fer-se de dia", "ser de dia", etc.